dimarts, 21 de juliol del 2009

Les autèntiques dades d'un país en fallida

L’estafa d’això que ens han venut a bombo i platet com a gran acord de finançament és, a mesura que anem coneixent dades, bíblica. Estem assistint a una de les més grans operacions massives d’engany.

No sé com, però hem de difondre aquestes dades. Confio en tots els que visiteu aquest bloc. Crec que us heu de convertir en protagonistes de la denúncia d’aquesta estafa.

Fixem-nos-hi:

El Departament d'Economia acaba de publicar les dades reals del finançament en forma d'execució de pressupostos a juny del 2009. La conclusió gràfica és la següent: el nou finançament servirà només per a reduir a la meitat el dèficit no pressupostat de la Generalitat.

La Generalitat, el tripartit, en els seus pressupostos, ja havia previst –per poder-los quadrar- un endeutament brutal, de 4.000 milions d’euros.

D’acord a les dades d’ingressos i despeses, aquesta xifra es multiplicarà per cent.

Segons les dades de mig any 2009 i la previsió a 12 mesos, el pressupost de despesa total de la Generalitat és de 31.000 milions.

Aquí teniu les dades:
http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_20393283_1.pdf

http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_74379142_1.pdf

Posem que en hi ha un retall de 1.000 milions de despesa per les polítiques impulsades per la conselleria d’economia a la vista de la catàstrofe pressupostària. Si aquesta reducció fos operativa, la despesa total previsible pel 2009 podria ser 30.000 milions. Aquesta és una presumpció francament optimista, ja que en aquests moments ja hi ha 16.798 milions disposats, el que farien 33.596 milions de despesa pel 2009 de seguir a aquest ritme.

Els ingressos a mig any juny 2009 són de 14.550 milions euros, dels quals 3.844 corresponen a deute públic. És a dir, d’acord als pressupostos de la mateixa Generalitat en aquests moments una quarta part dels seus ingressos són deute.

Descomptats aquests ingressos de deute, resulta que els ingressos efectius del sistema de finançament són de 10.706 milions d’euros.

Si fem una projecció a 12 mesos per a aquest 2009 podem veure que la recaptació total assolible, amb el deute públic màxim previst als pressupostos (4.054 milions), equivaldria a uns 25.466 milions d’euros.

En aquest context, la diferència d’ingressos en relació a la despesa previsible equivaldria a 25.466 menys 30.000, és a dir, un nou dèficit de - 4.534 milions d’euros.

Fixem-nos-hi: la Generalitat ja ha previst en els seus pressupostos un endeutament de 4.054 milions d’euros, però a això cal afegir-hi uns 4.534 milions d’euros de dèficit provinents de la diferència entre les previsions pressupostàries de despesa i d’ingressos.

Tot plegat situa el deute, previst i no previst, de la Generalitat en aproximadament uns esgarrifosos 9.000 milions d’euros per a l’exercici 2009. Segons les dades facilitades per la mateixa conselleria d’Economia, el finançament addicional previst per al 2009 és de 2.151 milions d’euros.

Això ens aboca a unes dades d’endeutament de la Generalitat d’autèntic vertígen, fins al punt que situen les necessitats reals d’endeutament, per al 2009, en uns 6.437 milions d’euros..

D’on sortiran? Qui explicarà aquest endeutament als ciutadans de Catalunya?

És a dir, i perquè tothom ho tingui clar: els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2009 contemplaven ja un endeutament d’uns 4.054 milions d’euros. A aquests cal afegir els 4.534 nous milions d’euros de dèficit provinents del desfase pressupostari d’ingressos i despeses, i descomptar-hi els 2.151 milions d’euros que segons la conselleria rebrem pel gran “acord de finançament”. Tot plegat ens ofereix un saldo final de més de 6.000 milions d’euros de dèficit i endeutament en un sol any!!!!!

L’any 2008, i segons dades de la mateixa conselleria, l’endeutament de la Generalitat, conseqüència del desfase pressupostari va arribar gairebé als 5.000 milions d’euros. Per a aquest 2009 les nostres previsions, “millora” del finançament inclosa, estimen un endeutament d’uns nous 6.000 milions d’euros. Brutal! Demencial!!!!

Aquesta situació és absolutament insostenible. Ens aboca a la catàstrofe. Aquesta situació només podia haver estat resolta amb un finançament que s’hagués situat en un increment d’ingressos, immediat, de 5.000 milions d’euros. Tot el que no sigui això continua alimentant un endeutament brutal i insostenible de la Generalitat.

En acceptar aquest acord, el tripartit limita l’increment d’ingressos a menys de la meitat del que es necessita per a sobreviure, per a obrir “la paradeta”. L’única altra manera de reduir el dèficit seria amb una limitació radical de les despeses (de milions d'euros de despesa!!!).

Per tant, és també una mentida absoluta que aquesta falsa “millora” en el finançament permeti incrementar cap política de despesa. És absolutament impossible. Ni tan sols pot eixugar la meitat del dèficit i endeutament ordinari!!!

El tripartit ha comès un autèntic crim de “lesa patria” acceptant aquest finançament. Ha acceptat un finançament que més enllà d’incomplir radicalment l’estatut (això a mi m’importa ben poc) aboca d’una manera radical i anguniosa el nostre país a un dèficit i endeutament estructural absolutament insostenible. És a dir, aquest acord és un dels més vergonyosos exercicis d’irresponsabilitat als que hem assistit.

Si les dades de l’espoli fiscal el situen entre 15.000 i 19.000 milions anuals això vol dir que financem de manera indecent una “solidaritat” envers altres “autonomies” que a nosaltres ens implica un endeutament demencial, insostenible.

Catalunya, de mans del tripartit, de mans del seu increment de despesa absolutament bananero, i de mans de l’acceptació d’aquest letal model de finançament ha abocat el nostre país a la fallida. Ens estan abocant a un endeutament demencial i impossible. Tot plegat és tan insostenible que només s’explica per les urgències electoralistes dels partits que conformen el tripartit.

Aquests irresponsables estan ensorrant el país. Ho saben, però els hi és igual. I els mitjans de comunicació són incapaços d’analitzar i denunciar el que està passant. "Créanme, ha sido ETA". Només ens tenim a nosaltres per a denunciar el que està passant. I cal que ho fem. Cal que circulem la denúncia.

Cal, a més, que siguem conscients que tot plegat no és discutible. Vull dir que el nostre país no es pot abocar, en cap cas, a discutir aquestes xifres, ni el model, ni res de res. Políticament el nostre país només té dues opcions: o ensorrar-se en mans d’aquesta colla d'impresentables sectaris del tripartit, o apostar, de manera decidida, per la independència, per Reagrupament.

No hi ha cap altre sortida. Independència o mort! Reagrupament o mort!

Visca la terra, mori el mal govern!

Font: Dies de fúria