dijous, 22 de maig del 2008

Cercle d'Estudis Sobiranistes

El Cercle d’Estudis Sobiranistes és una fundació per a fomentar l’anàlisi dels costos i de les oportunitats perdudes per a Catalunya a causa de la seva pertinença a Espanya, i del fet de no disposar d’un Estat propi, subjecte de dret internacional. Així mateix, el Cercle d’Estudis Sobiranistes impulsa des d’una lògica pragmàtica un plantejament per a la independència de la nació com a projecte real i viable tot explicant-ne les repercussions que aquesta comportarà en àmbits concrets de la vida pública i privada a Catalunya.

Amb l’objectiu d’assolir resultats concrets i mesurables que ens permetin avançar cap a un escenari de construcció d’un Estat propi per a Catalunya, el Cercle d’Estudis Sobiranistes actua com a think-tank d’acció i pensament intel·lectuals capaç d’aportar idees concretes als partits polítics i a diversos actors socials i econòmics del país. Així mateix, emperò, la validesa finalista dels plantejaments que construïm i defensem únicament completen el seu sentit quan som capaços d’implementar-los i dur-los a la pràctica. Per aquesta raó, el Cercle d’Estudis Sobiranistes actua igualment com a lobby amb l’objectiu d’implementar i traslladar la massa de les idees generades al conjunt de l’opinió pública, als actors polítics i econòmics del país.


Aquesta és una fundació que parteix de la constatació que la via autonomista es troba esgotada a l’Estat espanyol i federalista bloquejada a causa de les pràctiques discriminatòries exercides sistemàticament per aquest Estat en contra de Catalunya en àmbits com els de l’economia, la societat, les infraestructures, la cultura... Aquestes polítiques discriminatòries són avalades pel disseny constitucional sorgit d’ençà de la transició, que impedeix al poble de Catalunya i al seu Parlament decidir el futur de la nació, reduint l’autogovern a una mera descentralització administrativa i escanyant la societat catalana tot detraient-li any rere any més d’un 10% del P.I.B., més de 19.000 milions d’euros que cada any van a Espanya i no tornen.


És per aquesta raó que el Cercle d’Estudis Sobiranistes treballa per assolir la constitució d’un Estat propi per a Catalunya, integrat a la Unió Europea, en exercici del dret d’autodeterminació reconegut per Nacions Unides per a tots els pobles. Tot això des d’un plantejament democràtic i legal, i en el marc dels Convenis de Viena sobre Tractats internacionals i de successió d’Estats.


Més informació a: Cercle d'Estudis Sobiranistes

dimarts, 20 de maig del 2008

Antisemitisme a Catalunya

En els darrers dies s'han produït tres fets que han fet reflexionar molts militants d'Unitat Nacional Catalana i que tenen com a protagonistes directes o indirectes els jueus.

Es tracta del 60è aniversari de la fundació de l'Estat d'Israel, del lamentable article d'Arcadi Espada publicat a El Mundo en què distingia entre jueus i persones, i de la invitació per part del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) de la terrorista Leila Khàled a fer una conferència.

És innegable que Catalunya ve d'una tradició cristiana majoritària per uns fets històrics innegables, i un nacionalisme identitari com el nostre reconeix aquest fet. Però està clar que en el món actual el sentiment cultural, convivencial, i de valors dels catalans s'estén més enllà de la pura creença religiosa i permet que a la societat catalana i al nostre partit convisquin persones catòliques, agnòstiques, atees i també seguidores d'altres religions o creences.

Malgrat això, resulta obvi que en una societat occidental i avançada com la nostra ens és molt més fàcil conviure de forma cordial i civilitzada amb altres religions amb qui compartim valors semblants als nostres, com poden ser —per exemple i no només— protestants, ortodoxos i, és clar, jueus. I més tenint en compte que avui dia a Occident hi ha una amenaça molt clara d'integrisme islàmic, que patim també aquí a Catalunya, i on l'Estat d'Israel ha estat i segueix estant a la primera línia de combat

I ja parlant dels fets en concret, ens resulta ben curiós com en el cas d'Arcadi Espada, enemic declarat de la causa catalana, també es declara per voluntat pròpia enemic dels jueus, car fins ara no hem sentit ni hem vist escrita cap rectificació respecte al seu escrit. És la mateixa estranyesa que ens causa veure com els mateixos que condemnen i s'esquincen les vestidures davant un atemptat d'ETA aplaudeixen Leila Khàled. Que alguns que s'autoanomenen independentistes catalans estan en contra de la fundació de l'Estat d'Israel i no volen que el poble jueu pugui gaudir d'un estat des d'on defensar els seus interessos i la seva pròpia supervivència. I que els mateixos que cada dia ens parlen obsesivament de les imposicions del patriarcat i a favor del drets de la dona, estiguin a favor d'integristes islàmics.

Per tot això, des d'Unitat Nacional Catalana se'ns fa sovint molt difícil entendre quina mena de dirigents tenim, què passa pel cap d'alguns intel·lectuals residents a Catalunya, i quina mena d'independentisme defensen alguns dels nostres compatriotes.

Secretariat Nacional d'Unitat Nacional Catalana. 20 de Maig de l'any 2008