Gran pacte PSC-PP

L'esquerra i la dreta espanyoles mai no es distreuen de la prioritat nacional

La simbiosi política establerta entre el PSC i el PP català en mil i una trobades del president Montilla, de José Zaragoza i de Miquel Iceta amb Alícia Sánchez-Camacho va donant els seus fruits, però cal subratllar la transcendència de l'acord tancat aquesta setmana per incorporar l'eminent jurista Julio Añoveros al Consell de Garanties Estatutàries.

Amb un bon especialista del PP ocupant un lloc en aquest òrgan estatutari, s'altera la correlació de forces del Parlament, de manera que queda neutralitzada la majoria nacionalista que sí que registra la cambra. Amb això, socialistes i populars es blinden pràcticament per als propers nou anys davant de qualsevol iniciativa d'autogovern que CiU i ERC poguessin intentar dur a terme, després d'un acord de finançament autonòmic i una sentència de l'Estatut que poguessin considerar insatisfactoris.

Posem, per exemple, que CiU i ERC decidissin plantejar obertament a l'Estat l'establiment del concert econòmic amb Catalunya. És un objectiu la constitucionalitat del qual ha estat discutida en l'àmbit juridico-polític, però hi ha tants dictàmens a favor de la seva constitucionalitat com contraris. No hi ha cap dubte que, amb la composició pactada, el Consell de Garanties Estatutàries seria el primer organisme a tombar la idea. La iniciativa del concert econòmic no traspassaria tan sols l'àmbit institucional estrictament català.

Així doncs, l'acord entre PSC i PP és de gran abast i planteja algunes paradoxes. El PSC ha tingut molt interès a incorporar el PP a un organisme impugnat pel mateix PP en el seu recurs contra l'Estatut i la missió principal del qual és exercir de vigilant de la platja perquè l'Estat no envaeixi competències de la Generalitat...

Encara que la gran paradoxa és el suport d'Esquerra Republicana a aquest pacte PSC-PP que es miri per on es miri els perjudica des d'un punt de vista ideològic però sobretot estratègic. Sense majoria nacionalista al CGE, Esquerra perd un immens marge de maniobra polític respecte les seves pròpies iniciatives legislatives i renuncia, a més, a un instrument fonamental de defensa de l'autogovern. Esquerra ha preferit lliurar al PP abans que a CiU un vot decisiu en el Consell de Garanties Estatutàries. Deu ser perquè, si bé perd marge polític, també l'hi fa perdre als seus més directes rivals nacionalistes... Bé, mentre a Catalunya -i també en el País Basc- les esquerres i les dretes nacionalistes es barallen, l'esquerra i la dreta espanyoles van (juntes) al gra i no es distreuen del que és la prioritat nacional. Aquest és, en realitat, l'autèntic fet diferencial que distingeix les nacions.

Jordi Barbeta