Finançament i actes de fe. Alfons López Tena

El sistema de finançament de la Generalitat no s’ha regit mai per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ni pel de 1979 ni pel de 2006, sinó per la LOFCA, llei que aproven i reformen com volen els governs espanyols segons el principi enunciat per Alfonso Guerra: “Que tengan que venir cada año los catalanes a por alpiste”. L’actual Estatut ha quedat suplantat pel document aprovat aquesta setmana, que es traduirà en una nova reforma de la LOFCA, i que no recull cap de les xifres i imports que els governants i polítics del tripartit diuen que els han dit els governants socialistes espanyols, que responen “Ni confirmo ni desmiento”. La Generalitat ha renunciat, entre d’altres, als diners corresponents a l’any 2008, als criteris de l’Estatut per tenir en compte l’esforç fiscal dels ciutadans i les empreses catalanes, a la comissió mixta, bilateralitat i consorci tributari Estat-Generalitat, i a que la renda per càpita dels catalans després de l’anivellament, també conegut per espoli fiscal, no baixi de la posició 4ª a la 11ª. Ara com ara aquestes renúncies són il.legals per incomplir l’Estatut, però aviat deixaran de ser-ho perquè el Tribunal Constitucional dirà que per sobre l’Estatut referendat pel poble català hi és la LOFCA que aproven les Corts espanyoles.

Les úniques previsions del document aprovat són que l’any 2009 l’Estat aporta 5.000 milions € a les Comunitats Autònomes a repartir segons la població i el seu creixement, que s’incrementen l’any 2010 en 1.200 milions € per les persones dependents i uns altres 1.200 milions € per població, però que no es pagaran fins l’any 2012. A més, l’Estat aportarà cada any la quantitat que li plagui a tota una sèrie de fons, alguns dels quals exclouen Catalunya com a receptora però mai com a pagadora. L’Estat es queda per a ell, de la recaptació a Catalunya, el 100% de l’Impost de Societats, el 50% d’IRPF i IVA, i el 42% dels impostos especials. La Generalitat ha de rebre el restant i els Impostos de Successions i ITP, però de tot això només es queda la quarta part, perquè el 75% l’ha d’aportar al conjunt de Comunitats Autònomes per distribuir-se en funció de la població segons trams d’edat. Cal recordar que la mitjana dels darrers 20 anys és que som el 16’5% de la població de l’Estat però paguem el 24% dels impostos, i aquest sistema de finançament ens obliga a aportar en funció dels impostos que paguem i a rebre en funció de la població que som: el negoci de les cabres. Per acabar-ho d’arrodonir, l’aportació de l’Estat només es farà si resulta compatible amb l’exigència de mantenir el dèficit estatal en nivells acceptables, segons consideri el govern espanyol i la Unió Europea; i els recursos percebuts s’han de destinar per la Generalitat a reduir el propi dèficit.

En conclusió, és impossible saber si els impostos que paguem els catalans i les nostres empreses aniran a parar més o menys a la Generalitat o a fora de Catalunya, si la Generalitat rebrà més o menys diners amb el nou sistema que els que rebia fins ara, i quants. Tot depèn, ara com ara, d’un acte de fe: si vostès es creuen que Zapatero complirà allò que Montilla, Castells, Puigcercós i Saura diuen que els hi ha dit, la Generalitat rebrà l’any 2012 el 80% del dèficit que la pròpia Generalitat va tenir l’any 2008. És fàcil comprovar-ho: vagin els proveïdors a cobrar factures pendents, els malats a ser atesos, els dependents a rebre les ajudes, les escoles i universitats a reclamar despeses ajornades. Si els governants espanyols i catalans no ens enganyen ni s’enganyen, no hi haurà problema: tot seguit n’obtindrà tothom satisfacció i diners.