A Catalunya manca Unitat

I amb els temps que corren, o ens fem forts, o perdrem pistonada fins a quedar desplaçats en la nostra pròpia terra. Anem a pams i parlem de Catalunya.

Un pam. Parlem de Catalunya, parlem dels catalans:
són prou conegudes les desavinences entre els catalans. La guerra civil
encara arrossega, fins i tot entre els joves, una gran divisió. Una divisió
entre catalans d'esquerres, catalans de dretes, catalans cristians, catalans
progressistes, catalans partidistes... Els dos partits catalans al poder ens
mostren dia a dia com es llencen els plats pel cap. I enmig de tots,
nosaltres, tots aquells que creiem en l'autèntica força dels catalans per a
recuperar el que ens pertoca, sota el paraigües de la democràcia. Sense
etiquetes ni partidismes; Sense estereotips ni sectarismes; Catalans i prou.

Dos pams. Parlem de Catalunya, parlem dels nouvinguts:
en els darrers anys, i com ja havia passat d'altres cops en la història del
nostre petit, però gran país, hem rebut un gran flux de nouvinguts. Un
nouvingut és una nova cultura, una nova llengua, una nova religió.
Benvinguts siguin amb totes les seves noves aportacions. Benvinguts
siguin amb tots els seus drets. I benvinguts siguin amb les seves ganes
d'esdevenir catalans, tot mostrant indicis d'integració. Benvinguts siguin
complint amb els deures que reclama la terra que els acull. La realitat
però, és ben diferent; queda molta feina per fer i no tenim eines per
a fer arribar el nostre missatge. Cal posar fil a l'agulla.

Tres pams. Parlem de Catalunya, parlem dels colons:
podem parlar clar i no perdre el seny. I així es com parlem nosaltres. A
Catalunya hi ha colònies espanyoles on parlar el català és quasi una utopia.
Et sembla fort? Doncs és perquè és fort. Però no per ser fort deixa de ser
real. I com que és real cal denunciar-ho sense por. A aquestes colònies no
cal posar-hi noms. Tots les coneixem. En aquestes colònies hi viu gent molt
catalana, potser no de paraula, no de llengua, però sí de sentiment. Però en
aquestes colònies també hi viuen, i en són majoria, molts catalanòfobs. Gent
que no ha paït abandonar les seves terres i encara menys que en arribar a
Catalunya els convidin a integrar-se. Aquests no volen ser catalans.

Quatre pams. Parlem de Catalunya, parlem del futur:
Ja tenim quatre pams. Quatre pams de quatre barres. De cada barra en
tenim un pam, d'unes barres, que temps ençà en feien quatre. M'explico?
La nostra feina és assolir de nou els quatre pams, per a tenir de nou quatre
barres ben bones, ben certes, ben riques i ben plenes. De moment tenim un
pam de la barra esquerra, un pam de la barra dreta i un pam per cada barra
central. Anem a pams, creixem a pams, i et necessitem a tu i a molts d'altres
per assolir els quatre pams de cada barra. Ajuda'ns a omplir la que més
t'estimis: les del centre, la de l'esquerra o la de la dreta. Ara bé, el creixement
d'una no pot impedir el desenvolupament de l'altra. Cal ser rigorosos i
disciplinats per mantenir l'equilibri. És un procés difícil, complicat, quasi be
impossible. Ho sabem, però possiblement és l'únic camí que ens queda.

Hi jugues?

Que no ens enganyin!!

Catalunya es troba colonitzada. I dic això ja, d’entrada, perquè cal que deixem les coses clares des d’un bon començament, i jo parlo clar i català

Convivim, si es pot dir així, amb els colonitzadors. Alguns d’ells són fàcilment reconeguts en només veure’ls pel carrer; els podem trobar, entre altres llocs, a l’àrea metropolitana de Barcelona, a la Feria de Abril, a Can Zam...; d’altres cal, a més, escoltar-los, per estar-ne 100 % segurs que ho són. Aquestes persones viuen al nostre país, però no són ni catalans, ni catalanes, i no ho són, simplement, perquè no ho volen ser de cap de les maneres, ells se senten espanyols, espanyols i punt. Són aquells que demanen el bilingüisme, però compte! Només en aquells àmbits on el català es troba per sobre del castellà (educació, administració pública, TV3..) i no pas en la majoria, on succeeix exactament el contrari (cinema, mitjans de comunicació, etiquetatge..). Vaja, que se’ls veu el llautó d’una hora lluny.

El seu principal objectiu és l’educació. Volen atacar “el problema” desde l’arrel, van directe doncs, a la nostra canalla, el nostre futur. Pel seu entendre, els catalans no sabem parlar prou bé el castellà, o almenys no tan bé com ells voldrien.. i dic jo, no serà que el que els molesta de veritat no sigui pas la nostra capacitat, o no, de comunicar-nos en castellà, doncs la tenim, sinó l’accent amb el qual ho fem? No serà que el que els fa ràbia de veritat sigui el nostre accent de poble que dirien ells, i per tant, sigui això el que vulguin eradicar com quan en l’època franquista es va voler corregir aquells malalts que escrivien amb l’esquerra?

Bé doncs, companys, que us quedi clar que s’està aconseguint. No tan sols estem perdent el nostre accent, sinó que estem perdent l’idioma. Quins poden ser els motius? La pressió colonitzadora, la inoperància dels nostres polítics (espanyols i botiflers, tot sigui dit de pas), però sobretot, i el que és més greu i preocupant de tot, la deixadesa i la submissió dels propis catalans. Ens cal més autoestima vers la nostra llengua, ens cal més orgull, necessitem com l’aire que respirem perdre la por a ser considerats intolerants o insolidaris, feixistes o nazis.. ens hi juguem molt, ens hi juguem el futur de la nostra llengua.

El seu segon objectiu són els immigrants. Desitgen la seva integració, sí, però a Espanya i a la seva cultura. No és l’himne català el que han d’aprendre, sinó l’espanyol; no és Tirant lo Blanc el que han de conèixer, sinó El Lazarillo de Tormes; no són les vegueries catalanes el que han d’estudiar, sinó les províncies espanyoles.. pels colons, lo espanyol és d’aprenentatge obligatori, lo català? Opcional. Però bé, d’això es tracta no? D’actuar com el que són: colons espanyols. Per això, mentre que voler que els estudiants aprenguin la cultura catalana i la seva història ho consideren apologia del nacionalisme (!), el voler que s’ensenyi la vessant espanyola ells ho consideren un acte que entra dins de la normalitat. Cal recordar-los que a les escoles s’ensenya, p.ex., les mateixes hores de literatura castellana que de catalana, i que per tant, ambdues reben el mateix tracte? (malauradament), o és que ens volen fer creure que ensenyar matemàtiques és una actitud nacionalista, si les classes es donen en la llengua pròpia del país? Els hem de recordar també, que a Catalunya s’educa en la llengua que ha aprovat la majoria del Parlament, i que per tant, té la majoria del suport ciutadà? Qui són doncs, els que volen imposar la seva llengua a les aules?

El seu menyspreu cap al català i la nostra cultura és total i absolut, com ho demostren cada cop que obren la boca, volent fer-nos creure que la nostra, és una llengua de segona (i ho és i ho seguirà sent, mentre seguim sent la seva colònia, la seva gallina dels ous d’or); ho demostren cada cop que s’oposen a l’oficialitat del català a Europa; ho demostren quan critiquen la falta d’escriptors castellans (i per tant espanyols) a Frankfurt, tot argumentant una pèrdua de nivell literari; ho demostren permetent que el pregó de La Mercè es faci en castellà (festa catalana, per cert, on el 90 % de grups que hi toquen ho fan en llengua estrangera); ho demostren editant calendaris (fets pel mateix Ajuntament de Barcelona) tot donant prioritat a les festes i tradicions espanyoles abans que a les catalanes; i nosaltres hem de seguir formant part d’aquest país? D’un país que, entre d’altres coses (moltes d’altres) menysprea la nostra llengua? Però si s’ensenya més català a les universitats europees que a les espanyoles!!

Arribats a aquest punt, potser caldria recapitular un moment per no perdre el fil del text, oi? Doncs bé, és tan fàcil com resumir que a Catalunya tenim gent que se sent espanyola i vol imposar la seva llengua i la seva cultura, els anomenats colons; mentre que la resta ens sentim catalans i simplement demanem viure plenament en català al nostre propi país. Qui no s’ha sentit mai estranger a casa seva? I perquè? Doncs perquè el castellà ens és aliè, no el sentim com a nostre; és per aquest motiu que, almenys jo, sento molt més proper a mi un senegalès que em parli en català, que no pas un “català” de Cornellà que es dirigeixi a mi parlant castellà. Els primers esdevindran catalans, els segons, mai.

Deixeu-me parlar clar de nou: el castellà no el vàrem importar pas com la xocolata o els cereals, el castellà ha estat imposat amb armes i lleis estrangeres, de forma reiterada, desde fa 300 anys. La realitat social que tenim ha estat, doncs, imposada, i voler seguir imposant la llengua i la cultura espanyola com s’està fent avui dia, és una actitud colonitzadora.

Catalans! Hem de plantar cara cada una de les agressions i atacs que patim, perquè no podem permetre que ningú ens trepitgi i ens humiliï; ja n’hi ha prou de ser cornuts i pagar el beure, ja n’hi ha prou de callar i no fer res, ja n’hi ha prou de viure amb els pantalons abaixats, ja n’hi ha prou d’aquella por al què diran de nosaltres.. i ja n’hi ha prou perquè ens estem jugant l’existència com a poble. I finalment, deixeu-me ser crític amb alguns catalans: ja s’ho faran amb la seva consciència si no surten al carrer a demostrar el seu desacord i la seva indignació, seva serà la culpa si la imatge de reivindicació que mostrem sigui patètica, o massiva.

Només el poble unit i la seva lluita constant ens farà lliures!!

Per Catalunya!!

Unitat Nacional Catalana fa una crida a tots els catalans perquè
s’uneixin a la lluita unitària. La independència catalana és possible,
però necessitem la vostra ajuda. Junts segur que ho aconseguirem!

LLENGUA
Ràbia, en veure com els colons espanyols exigeixen més hores en
castellà tot eludint el seu deure a la integració; indignació, en veure
com el català és minoritari als cinemes, a l’etiquetatge, als mitjans de
comunicació..; tristesa, en veure com la nostra llengua és repudiada a
un segon terme pels mateixos catalans, tot reservant-la a l’ús domèstic i
familiar; incredulitat, en veure la manca d’autoestima catalana envers
la seva pròpia llengua. Aquests són els nostres sentiments, i els teus?

IMMIGRACIÓ
Al llarg de 300 anys, la nostra existència com a poble ha estat greument
amenaçada (guerres, dictadures, lleis espanyoles i franceses..). Avui dia,
tenim un nou front de combat: la immigració. Ja sigui amb, o sense
intenció, l’entrada d’aquestes persones d’origen divers posa en perill la
nostra realitat catalana. Si no ho evitem, l’entrada de noves llengües i
cultures, algunes d’elles més fortes que la nostra, amenacen en diluïr-nos
en elles. Si no lluitem nosaltres, qui ho farà? Ajuda’ns a evitar-ho!

CULTURA
Una única bandera ens uneix, un únic himne ens emociona, unes
úniques tradicions ens representen, una única selecció ens defensa, una
única llengua ens comunica i un únic sentiment ens manté vius. Som
catalans, catalans i prou! Formem part d’un poble, ni millor ni pitjor
que els altres, però és el nostre, i el defensarem a capa i espasa davant
de qualsevol amenaça, vingui d’on vingui i adopti la forma que adopti.
Si únicament us sentiu catalans, sou dels nostres. Uniu-vos a la lluita!

INDEPENDÈNCIA
Hem d’aconseguir ser catalans al món, hem d’acabar amb la justificació
constant de la nostra catalanitat arreu on anem, hem de defensar els
nostres interessos, hem de gestionar els nostres calers, hem d’exportar i
promocionar la nostra cultura, les nostres tradicions, i tot això ho hem de
fer nosaltres sols, com a catalans! I l’única forma d’aconseguir-ho és
esdevenint independents, i recuperant la nostra llibertat. Catalunya tan
sols ens té a nosaltres. No l’abandonis, uneix-te i junts ho aconseguirem!