A Catalunya manca Unitat

I amb els temps que corren, o ens fem forts, o perdrem pistonada fins a quedar desplaçats en la nostra pròpia terra. Anem a pams i parlem de Catalunya.

Un pam. Parlem de Catalunya, parlem dels catalans:
són prou conegudes les desavinences entre els catalans. La guerra civil
encara arrossega, fins i tot entre els joves, una gran divisió. Una divisió
entre catalans d'esquerres, catalans de dretes, catalans cristians, catalans
progressistes, catalans partidistes... Els dos partits catalans al poder ens
mostren dia a dia com es llencen els plats pel cap. I enmig de tots,
nosaltres, tots aquells que creiem en l'autèntica força dels catalans per a
recuperar el que ens pertoca, sota el paraigües de la democràcia. Sense
etiquetes ni partidismes; Sense estereotips ni sectarismes; Catalans i prou.

Dos pams. Parlem de Catalunya, parlem dels nouvinguts:
en els darrers anys, i com ja havia passat d'altres cops en la història del
nostre petit, però gran país, hem rebut un gran flux de nouvinguts. Un
nouvingut és una nova cultura, una nova llengua, una nova religió.
Benvinguts siguin amb totes les seves noves aportacions. Benvinguts
siguin amb tots els seus drets. I benvinguts siguin amb les seves ganes
d'esdevenir catalans, tot mostrant indicis d'integració. Benvinguts siguin
complint amb els deures que reclama la terra que els acull. La realitat
però, és ben diferent; queda molta feina per fer i no tenim eines per
a fer arribar el nostre missatge. Cal posar fil a l'agulla.

Tres pams. Parlem de Catalunya, parlem dels colons:
podem parlar clar i no perdre el seny. I així es com parlem nosaltres. A
Catalunya hi ha colònies espanyoles on parlar el català és quasi una utopia.
Et sembla fort? Doncs és perquè és fort. Però no per ser fort deixa de ser
real. I com que és real cal denunciar-ho sense por. A aquestes colònies no
cal posar-hi noms. Tots les coneixem. En aquestes colònies hi viu gent molt
catalana, potser no de paraula, no de llengua, però sí de sentiment. Però en
aquestes colònies també hi viuen, i en són majoria, molts catalanòfobs. Gent
que no ha paït abandonar les seves terres i encara menys que en arribar a
Catalunya els convidin a integrar-se. Aquests no volen ser catalans.

Quatre pams. Parlem de Catalunya, parlem del futur:
Ja tenim quatre pams. Quatre pams de quatre barres. De cada barra en
tenim un pam, d'unes barres, que temps ençà en feien quatre. M'explico?
La nostra feina és assolir de nou els quatre pams, per a tenir de nou quatre
barres ben bones, ben certes, ben riques i ben plenes. De moment tenim un
pam de la barra esquerra, un pam de la barra dreta i un pam per cada barra
central. Anem a pams, creixem a pams, i et necessitem a tu i a molts d'altres
per assolir els quatre pams de cada barra. Ajuda'ns a omplir la que més
t'estimis: les del centre, la de l'esquerra o la de la dreta. Ara bé, el creixement
d'una no pot impedir el desenvolupament de l'altra. Cal ser rigorosos i
disciplinats per mantenir l'equilibri. És un procés difícil, complicat, quasi be
impossible. Ho sabem, però possiblement és l'únic camí que ens queda.

Hi jugues?