Que no ens enganyin!!

Catalunya es troba colonitzada. I dic això ja, d’entrada, perquè cal que deixem les coses clares des d’un bon començament, i jo parlo clar i català

Convivim, si es pot dir així, amb els colonitzadors. Alguns d’ells són fàcilment reconeguts en només veure’ls pel carrer; els podem trobar, entre altres llocs, a l’àrea metropolitana de Barcelona, a la Feria de Abril, a Can Zam...; d’altres cal, a més, escoltar-los, per estar-ne 100 % segurs que ho són. Aquestes persones viuen al nostre país, però no són ni catalans, ni catalanes, i no ho són, simplement, perquè no ho volen ser de cap de les maneres, ells se senten espanyols, espanyols i punt. Són aquells que demanen el bilingüisme, però compte! Només en aquells àmbits on el català es troba per sobre del castellà (educació, administració pública, TV3..) i no pas en la majoria, on succeeix exactament el contrari (cinema, mitjans de comunicació, etiquetatge..). Vaja, que se’ls veu el llautó d’una hora lluny.

El seu principal objectiu és l’educació. Volen atacar “el problema” desde l’arrel, van directe doncs, a la nostra canalla, el nostre futur. Pel seu entendre, els catalans no sabem parlar prou bé el castellà, o almenys no tan bé com ells voldrien.. i dic jo, no serà que el que els molesta de veritat no sigui pas la nostra capacitat, o no, de comunicar-nos en castellà, doncs la tenim, sinó l’accent amb el qual ho fem? No serà que el que els fa ràbia de veritat sigui el nostre accent de poble que dirien ells, i per tant, sigui això el que vulguin eradicar com quan en l’època franquista es va voler corregir aquells malalts que escrivien amb l’esquerra?

Bé doncs, companys, que us quedi clar que s’està aconseguint. No tan sols estem perdent el nostre accent, sinó que estem perdent l’idioma. Quins poden ser els motius? La pressió colonitzadora, la inoperància dels nostres polítics (espanyols i botiflers, tot sigui dit de pas), però sobretot, i el que és més greu i preocupant de tot, la deixadesa i la submissió dels propis catalans. Ens cal més autoestima vers la nostra llengua, ens cal més orgull, necessitem com l’aire que respirem perdre la por a ser considerats intolerants o insolidaris, feixistes o nazis.. ens hi juguem molt, ens hi juguem el futur de la nostra llengua.

El seu segon objectiu són els immigrants. Desitgen la seva integració, sí, però a Espanya i a la seva cultura. No és l’himne català el que han d’aprendre, sinó l’espanyol; no és Tirant lo Blanc el que han de conèixer, sinó El Lazarillo de Tormes; no són les vegueries catalanes el que han d’estudiar, sinó les províncies espanyoles.. pels colons, lo espanyol és d’aprenentatge obligatori, lo català? Opcional. Però bé, d’això es tracta no? D’actuar com el que són: colons espanyols. Per això, mentre que voler que els estudiants aprenguin la cultura catalana i la seva història ho consideren apologia del nacionalisme (!), el voler que s’ensenyi la vessant espanyola ells ho consideren un acte que entra dins de la normalitat. Cal recordar-los que a les escoles s’ensenya, p.ex., les mateixes hores de literatura castellana que de catalana, i que per tant, ambdues reben el mateix tracte? (malauradament), o és que ens volen fer creure que ensenyar matemàtiques és una actitud nacionalista, si les classes es donen en la llengua pròpia del país? Els hem de recordar també, que a Catalunya s’educa en la llengua que ha aprovat la majoria del Parlament, i que per tant, té la majoria del suport ciutadà? Qui són doncs, els que volen imposar la seva llengua a les aules?

El seu menyspreu cap al català i la nostra cultura és total i absolut, com ho demostren cada cop que obren la boca, volent fer-nos creure que la nostra, és una llengua de segona (i ho és i ho seguirà sent, mentre seguim sent la seva colònia, la seva gallina dels ous d’or); ho demostren cada cop que s’oposen a l’oficialitat del català a Europa; ho demostren quan critiquen la falta d’escriptors castellans (i per tant espanyols) a Frankfurt, tot argumentant una pèrdua de nivell literari; ho demostren permetent que el pregó de La Mercè es faci en castellà (festa catalana, per cert, on el 90 % de grups que hi toquen ho fan en llengua estrangera); ho demostren editant calendaris (fets pel mateix Ajuntament de Barcelona) tot donant prioritat a les festes i tradicions espanyoles abans que a les catalanes; i nosaltres hem de seguir formant part d’aquest país? D’un país que, entre d’altres coses (moltes d’altres) menysprea la nostra llengua? Però si s’ensenya més català a les universitats europees que a les espanyoles!!

Arribats a aquest punt, potser caldria recapitular un moment per no perdre el fil del text, oi? Doncs bé, és tan fàcil com resumir que a Catalunya tenim gent que se sent espanyola i vol imposar la seva llengua i la seva cultura, els anomenats colons; mentre que la resta ens sentim catalans i simplement demanem viure plenament en català al nostre propi país. Qui no s’ha sentit mai estranger a casa seva? I perquè? Doncs perquè el castellà ens és aliè, no el sentim com a nostre; és per aquest motiu que, almenys jo, sento molt més proper a mi un senegalès que em parli en català, que no pas un “català” de Cornellà que es dirigeixi a mi parlant castellà. Els primers esdevindran catalans, els segons, mai.

Deixeu-me parlar clar de nou: el castellà no el vàrem importar pas com la xocolata o els cereals, el castellà ha estat imposat amb armes i lleis estrangeres, de forma reiterada, desde fa 300 anys. La realitat social que tenim ha estat, doncs, imposada, i voler seguir imposant la llengua i la cultura espanyola com s’està fent avui dia, és una actitud colonitzadora.

Catalans! Hem de plantar cara cada una de les agressions i atacs que patim, perquè no podem permetre que ningú ens trepitgi i ens humiliï; ja n’hi ha prou de ser cornuts i pagar el beure, ja n’hi ha prou de callar i no fer res, ja n’hi ha prou de viure amb els pantalons abaixats, ja n’hi ha prou d’aquella por al què diran de nosaltres.. i ja n’hi ha prou perquè ens estem jugant l’existència com a poble. I finalment, deixeu-me ser crític amb alguns catalans: ja s’ho faran amb la seva consciència si no surten al carrer a demostrar el seu desacord i la seva indignació, seva serà la culpa si la imatge de reivindicació que mostrem sigui patètica, o massiva.

Només el poble unit i la seva lluita constant ens farà lliures!!