En els darrers 10-15 anys, el mon empresarial català ha perdut pes en el context de la Unió Europea i paral·lelament es sent desprotegit dins del mercat global pel fet de no tenir un Estat que defensi decididament els seus interessos.
Crisis com la de les infraestructures (elèctrica, rodalies, aigua, eixos viaris, aeroport, etc), demostren que les nostres empreses han de fer un sobreesforç per mantenir la competitivitat i pal·liar aquests efectes adversos.
L’efecte de la no reinversió de la riquesa produïda a Catalunya, reconegut finalment per les escandaloses balances fiscals, suposa enormes dificultats per mantenir les empreses dins d’un mercat cada cop més globalitzat i competitiu. Ans el contrari, a la resta de l’estat les infraestructures no han parat de créixer i a més sovint estan sobre dimensionades.
La inversió asimètrica de Catalunya respecte altres zones de l'Estat espanyol suposa una competència deslleial, clarament injusta, desproporcionada i simplement intolerable.
No obstant, Catalunya ha demostrat al llarg de la història que és capaç de superar totes les adversitats que se l’hi han posat per davant i sempre, des del domini del comerç mediterrani a l’època medieval fins als nostres dies, ha estat una regió empresarial forta i potent. La principal adversitat a la que s’enfronta Catalunya a primers de s XXI és el jou d’un estat que lluny d’ajudar, posa fre al desenvolupament de forma permanent.
Tant és així, que el teixit empresarial català segueix sent un dels més competitius del mon industrialitzat, com ho demostren l'alt nivell d'exportació arreu del mon. Quin seria aleshores el resultat si tinguéssim un Estat que recolzés el nostre sistema empresarial, d'una forma coordinada i propera a les empreses, amb una clara estratègia d'acompanyament a la creació de riquesa? Simplement seriem encara més competitius, tindríem un futur més optimista i podríem viure amb una qualitat de vida molt superior com ho fan països nòrdics, Irlanda o Holanda entre d'altres.
És per això que molts empresaris catalans, ens estem adonant que la consecució d'un Estat propi és la única garantia per resoldre la situació en que ens trobem, empitjorada per la situació de crisi en la que estem immersos. L'Estat propi és l'únic mecanisme que ens permetrà prioritzar les necessitats reals per sobre de les polítiques centralistes.
Els empresaris que ens hem establert a Catalunya, vinguem d’on vinguem, confiem en el nostre tarannà, en els nostres col·lectius professionals i en els nostres joves a qui hem de fomentar la gairebé perduda cultura de l’esforç com a garantia de seguretat pel futur.
No demanem un Estat que prioritzi les polítiques de suport a l'empresa en front a d'altres polítiques socials, simplement ens cal un Estat que entengui que pel bé dels ciutadans cal que les empreses marxin bé en una economia global i respectuosa amb el teixit social i mediambiental.
Un Estat que prioritzi les infraestructures principals com l'aeroport, el port, els ferrocarrils de passatgers i mercaderies, els parcs científics, però també l’educació i la formació per internacionalitzar les empreses d'una forma decidida i ràpida. Tot en un context d'integració de la immigració que realment calgui al país i respectant els valors més bàsics de qualsevol societat avançada, com la cultura de l'esforç i sense perdre de vista en cap moment els trets diferencials de la nació catalana.
Tot això és plenament possible si tenim un Estat i per tant el poder de decidir les polítiques que calen per al nostre país. Només ens cal que els recursos econòmics que genera el país es reinverteixin, i desapareixi per sempre més l'espoli fiscal asfixiant, uns 20.000 milions d'euros a l'any, equivalent a més del 50% del pressupost de la Generalitat de Catalunya o a més de 12.000 € per família de quatre membres, i any.
El Cercle Català de Negocis (CCN) neix amb la voluntat d’aglutinar i defensar els empresaris que entenen l’establiment d’un Estat propi com la millor i més digna de les estratègies empresarials del nostre col·lectiu.
Després de més de trenta anys de suposada democràcia, de governs de diferents colors a l'Estat, la conclusió és que ningú vetlla realment pel teixit empresarial català, tan sols per garantir la recaptació d'impostos generats amb l'esforç dels nostres professionals i treballadors, i el valor aportat per la nostra creativitat i innovació.
El Cercle Català de Negocis
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada