L'estat espanyol no ha posat ni un euro per a ajudar a restaurar la Catedral de Barcelona

L’Estat no ha contribuït econòmicament, malgrat els compromisos signats, a les obres de rehabilitació de la catedral de Barcelona, en què fins ara s’han invertit uns 12 milions d’euros. Els treballs encara no s’han acabat i s’estima que el cost final pot estar al voltant dels 16 milions.

El conservador del temple, el doctor Martí Bonet, ha revelat a l’AVUI que l’Estat encara no ha fet la seva aportació, que havia de ser una tercera part del cost total de les obres i ho ha justificat pel context de crisi. Tot i així, el doctor Bonet assegura que els treballs de restauració del temple no s’aturaran.

Cornuts i pagar el beure
Els diners invertits fins ara els han posat el govern català, el bisbat, l’Ajuntament, els patrocinadors i els fidels. Un milió s’ha recaptat de les empreses que han col·locat publicitat a les bastides de la catedral. Mig milió més es va recollir amb la campanya Patrocina una pedra, que anava dirigida als fidels, però per aquest concepte s’esperava aplegar més diners dels que s’han recaptat. També s’han destinat a les obres una part dels diners –cinc euros per entrada– que paguen els turistes que entren a visitar el temple fora de les hores de culte. El 2008, en plena campanya electoral de les generals, la socialista Carme Chacón, que aleshores era ministra de l’Habitatge, va fer una visita a la Catedral i va prometre 809.000 euros, que havien de servir per arreglar deu vidrieres.

La catedral de Barcelona tampoc s’ha beneficiat gaire del Plan Nacional de Catedrales de l’Estat, que va iniciar fa dotze anys i que ha servit per rehabilitar la majoria dels gran temples de la Península alhora que es cataloga el patrimoni dispers per les parròquies. Aquest any, en els pressupostos generals de l’Estat, hi ha una partida de 15,2 milions per restaurar catedrals i d’aquest total a la de Barcelona se li assigna una ajuda de 100.000 euros.

Ferro per titani
Les obres per restaurar la façana, les torres laterals i el cimbori van començar el maig del 2004 i s’han desenvolupat a un ritme més lent del que preveien els arquitectes, en part per manca de finançament però també pels problemes estructurals que s’han anat descobrint a mesura que avançaven els treballs.

La façana de la catedral de Barcelona, que és un fals gòtic que només té cent anys de vida, pateix el mal de la pedra que afecta la majoria de cases de final del segle XIX i començament del XX que van utilitzar el ferro en la seva construcció. Aquest mal el pateixen la majoria dels edificis modernistes de la ciutat. Amb el pas del temps i el clima humit, els ferros s’han oxidat, han augmentat de volum fins a sis vegades i han esberlat les pedres. Per aquest motiu sovint cauen peces d’algunes façanes d’aquesta època. En el cas de la façana de la catedral, la pedra que van trencar els ferros, que van augmentar fins a un 20% el volum, era de les pedreres de Montjuïc, i s’ha pogut reposar en part gràcies a un dipòsit que encara conserva l’Ajuntament.

En la restauració actual se substitueix el ferro per titani amb l’esperança que aquest nou material duri més que el vell.

Font : AVUI.cat