Una nació tan corrupte. Salvador Sostres

He sentit dir que la confessió del senyor Millet produeix tota classe d'esgarrifances però costa de creure que uns fets com aquests puguin produir cap trasbals en una societat subvencionada i tan corrupta com la catalana. Una societat en què tothom sap i accepta que els partits polítics han de recórrer a la il·legalitat per finançar-se; una societat en què cap diari podria sobreviure sense subvenció; en què la principal televisió és pública i política, i la Cambra de Comerç, obligatòria. Una nació en què l'alta societat és amoral -quan no tens Estat ni Cort tot es banalitza sense el ressort de cap dignitat- i tothom coneix els secrets (els delictes, vaja) de l'altre, i així callen. A Catalunya fins i tot som hipòcrites amb les putes. El problema del senyor Millet no ha estat robar.

A Catalunya mai no ha estat un problema, robar: en qualsevol país normal, el cos directiu de TV3 estaria processat, com a mínim, per malversació de cabals públics; la propaganda institucional de l'Ajuntament de Barcelona estaria en mans del jutge i Apel·les Carod mai no hauria arribat a ser ambaixador de res ni enlloc. El problema del senyor Millet és que s'ha passat 3 pobles. Sempre n'hi ha un, de tant en tant, que es passa 3 pobles. Javier de la Rosa es va passar 3 pobles. Tenim un drama moral que és conseqüència del nostre drama polític i dels molts cínics -ben catalans, per cert- que volen fer negoci amb aquesta debilitat.

Sense anar més lluny, els intel·lectuals que Convergència té al voltant de la Casa Gran no són més que sòrdids funcionaris de la RDA que escriuen qualsevol tonteria perquè res no canviï i poder continuar xuclant com han anat fent, aquí o allà, tota la vida. Saben que en un context de llibertat, l'aire net se'ls enduria, i per això fomenten la mediocritat i la província que els garanteix el càrrec. Si Trias Fargas aixequés el cap i els veiés, se suïcidaria a l'instant. Quin fàstic! Això és corrupció, i no arreglar-se el vàter! Catalunya és un país d'una intensa corrupció econòmica, política i moral i no tenim prou presons per a tants lladres.