La ideologia de Reagrupament. Quim Torra

Constato com sovint se’ns demanen explicacions sobre la “ideologia” de Reagrupament. Sembla com si la independència i la regeneració política no fossin suficients. Em sorprèn, perquè al meu entendre, l’atractiu de Reagrupament és precisament aquest, la inversió de la discussió política a casa nostra.

Ja no és més “catalanisme de dretes” o “catalanisme d’esquerres” (si algú a Catalunya sap què significa exactament aquestes coses), ni “liberalisme” o “socialdemocràcia”, és “unionisme” o “independentisme”, Espanya o Catalunya, província o Estat. Quan la pàtria viu un moment d’urgència nacional, quan es corre el risc que la nació es desfaci com un sucret en un vas de llet, quan estan sonant totes les alarmes alhora per la nostra supervivència com a poble, la discussió ideològica és senzillament un luxe o, pitjor encara, un entreteniment per a diletants.

A qui em demana ideologia jo responc com va fer el meu vell i car amic Eugeni Xammar des de Berlín quan va explicar el sentit del seu vot en les eleccions del 12 d’abril de 1931: “Des del meu primer article i fins a la meva mort, no vaig fer altra cosa que contribuir, fos amb una ploma o una màquina d’escriure, a la restauració del sentiment de dignitat nacional a Catalunya. Perquè sóc catalanista de tota la vida, i —de tota la vida— republicà. Primer catalanista i després, per catalanista, republicà. Ni regionalista, ni nacionalista, ni centrista, ni col·lectivista, ni socialista, ni radical, ni comunista, ni sometenista de barret fort, ni sindicalista, ni esquerrista, ni dretista, ni anarquista de Terrassa, ni —menys que res— monàrquic, això és: súbdit del rei d’Espanya”. Ideologia de Reagrupament? República, democràcia, justícia social, llibertat. I via fora.

Vol dir això que sóc un descerebrat ideològic (i agafin-ho només com una pregunta retòrica, no cal que contestin)? Que no tinc les meves opinions sobre el Quart Cinturó o la política educativa?. Naturalment que sí, cada un de nosaltres la té, i cada un la defensarà amb les ungles i les dents. Però no tinc cap problema en assumir la dels meus companys i la de la majoria, no em preocupa el més mínim i els donaré tot el meu suport. Jo no sóc a Reagrupament per a discutir aquestes coses, hi sóc per a sumar per a la independència. Ja les discutiré el dia després que la nostra bandera pengi ben alta, ben dreta, ben sola de la Capitania Militar. Aleshores, els ho asseguro, penso ser implacable.