Després de set anys d’estira-i-arronsa amb l’Ajuntament de Barcelona, la Xarxa d’Entitats ha aconseguit el vist-i-plau per restituir el monument de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc, “el símbol més magnificent dels Països Catalans”.
Enric Padrosa desprèn satisfacció. És el president de la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans i té la sensació d’haver guanyat una llarga batalla. La seva lluita va començar ara fa set anys, però els fets històrics ens porten molt més enllà. I és que a dia d’avui i coincidint amb el vuitantè aniversari de l’enderrocament de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc, la Xarxa d’Entitats ho té tot a punt per restituir el que és, segons Padrosa, el “monument símbol més gran i magnificent dels Països Catalans”.
Les quatre columnes afusellades per Primo de Rivera
L’any 1919 es materialitza una de les obres insignes del prestigiós arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Quatre majestuoses columnes de vuit metres d’alçada i amb capitells jònics s’aixequen a l’emplaçament de Montjuïc. La construcció emula les quatre barres de la senyera i està cridada a ser un dels grans símbols del catalanisme.
Però quan les Quatre Columnes encara no han complert els seus deu anys de vida, el dictador Primo de Rivera mana enderrocar-les. El règim comença una campanya incisiva d’eradicació de tots els símbols públics del catalanisme per tal que aquests no tinguin el ressò que els pertoca en l‘Exposició Universal de 1929. “El fet que les Quatre Columnes fossin enderrocades per un dictador li dóna més força al seu simbolisme”, explica Padrosa. “No tots els dies es doblega un dictador”, afegeix amb un somriure.
L’any 1919 es materialitza una de les obres insignes del prestigiós arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Quatre majestuoses columnes de vuit metres d’alçada i amb capitells jònics s’aixequen a l’emplaçament de Montjuïc. La construcció emula les quatre barres de la senyera i està cridada a ser un dels grans símbols del catalanisme.
Però quan les Quatre Columnes encara no han complert els seus deu anys de vida, el dictador Primo de Rivera mana enderrocar-les. El règim comença una campanya incisiva d’eradicació de tots els símbols públics del catalanisme per tal que aquests no tinguin el ressò que els pertoca en l‘Exposició Universal de 1929. “El fet que les Quatre Columnes fossin enderrocades per un dictador li dóna més força al seu simbolisme”, explica Padrosa. “No tots els dies es doblega un dictador”, afegeix amb un somriure.
Una carrera d’obstacles
El camí de la Xarxa d’Entitats per restituir el monument de Puig i Cadafalch, però, no ha estat fàcil i Padrosa així ho constata quan defineix els darrers anys com una “carrera d’obstacles”. Tot comença l’any 1994 quan neix la primera campanya ciutadana per tornar a aixecar el monument. La tímida repercussió d’aquella iniciativa, però, fa obviar a l’Ajuntament de Barcelona una petició organitzada amb més cor que seny.
No és fins l’any 2002 quan Padrosa, membre de l’Associació Josep-Narcís Roca Ferreras, rep de mans d’un antic conegut “unes fotografies colorejades de les columnes” i comença a interessar-se per “la història i la càrrega simbòlica d’aquell monument”. Aquell mateix any, i ja amb la Xarxa d’Entitats organitzant el projecte, comença la primera recollida d’adhesions i els fets per reivindicar la restitució de les Quatre Columnes se succeeixen. “Al principi no se’ns va ni escoltar”, reconeix Padrosa, “però al veure que no ens cansàvem i seguíem treballant ens van començar a fer cas”.
Els primers fruits
Dos anys més tard, la campanya ja compta amb el suport de milers de persones i centenars d’entitats -com el Col•legi de Periodistes o la Universitat de Barcelona- institucions i personalitats de la societat civil catalana. “La recollida de signatures ha estat un passeig triomfal”, explica Padrosa (foto). “A dia d’avui no hi ha cap sector de la societat catalana que no hi estigui representat”, afegeix.
El camí de la Xarxa d’Entitats per restituir el monument de Puig i Cadafalch, però, no ha estat fàcil i Padrosa així ho constata quan defineix els darrers anys com una “carrera d’obstacles”. Tot comença l’any 1994 quan neix la primera campanya ciutadana per tornar a aixecar el monument. La tímida repercussió d’aquella iniciativa, però, fa obviar a l’Ajuntament de Barcelona una petició organitzada amb més cor que seny.
No és fins l’any 2002 quan Padrosa, membre de l’Associació Josep-Narcís Roca Ferreras, rep de mans d’un antic conegut “unes fotografies colorejades de les columnes” i comença a interessar-se per “la història i la càrrega simbòlica d’aquell monument”. Aquell mateix any, i ja amb la Xarxa d’Entitats organitzant el projecte, comença la primera recollida d’adhesions i els fets per reivindicar la restitució de les Quatre Columnes se succeeixen. “Al principi no se’ns va ni escoltar”, reconeix Padrosa, “però al veure que no ens cansàvem i seguíem treballant ens van començar a fer cas”.
Els primers fruits
Dos anys més tard, la campanya ja compta amb el suport de milers de persones i centenars d’entitats -com el Col•legi de Periodistes o la Universitat de Barcelona- institucions i personalitats de la societat civil catalana. “La recollida de signatures ha estat un passeig triomfal”, explica Padrosa (foto). “A dia d’avui no hi ha cap sector de la societat catalana que no hi estigui representat”, afegeix.
Els esforços comencen a donar resultats poc després. El novembre de 2009 el Parlament de Catalunya aprova una resolució sobre la recuperació del monument i a principis del 2006 és l’Ajuntament de Barcelona qui signa una declaració institucional per a la restitució, indicant el 2007 com l’any idoni per a inaugurar el monument coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de Puig i Cadafalch.
Retards i incoherències
Però els terminis no es compleixen i el procés sembla estancat. La Xarxa d’Entitats envia diferents cartes als parlamentaris i als regidors del consistori que no obtenen resposta. L’arribada a l’alcaldia del socialista Jordi Hereu posa sobre la taula nous emplaçaments pel monument com l'espai del Fòrum, la Plaça Cerdà o un lateral de la mateixa font de Montjuïc. La Xarxa d’Entitats rebutja plenament aquestes propostes i només contempla la restitució en el punt més pròxim a l’original: just al darrera de la font de Montjuïc, al centre de la plaça Marquès de Foronda, en posició frontal perquè es puguin contemplar des de l’avinguda Maria Cristina. “Tots els conflictes que hem tingut han estat per raons estètiques”, argumenta Padrosa. “La valoració que en fem dels polítics en general és bona, sobretot d'ERC i CiU que ens han recolzat en tot moment”.
Cal molta espera i paciència, actes reivindicatius de tota mena, converses amb les institucions, reunions i cartes als regidors pertinents, però el 27 de juny de 2008, el Ple municipal aprova per unanimitat, a proposta d’ERC, la restitució de les Quatre Columnes en posició frontal. L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, envia una carta a la Xarxa d’Entitats on valora l’èxit aconseguit i la perseverança. El 2009 s’acorda que la col•locació de la primera pedra del monument serà el mes de setembre d’aquest any i la inauguració es preveu pel març del 2010. “A hores d’ara aquest és un projecte aprovat políticament, arquitectònicament i pressupostàriament”, remarca el president de la Xarxa d’Entitats.
Retards i incoherències
Però els terminis no es compleixen i el procés sembla estancat. La Xarxa d’Entitats envia diferents cartes als parlamentaris i als regidors del consistori que no obtenen resposta. L’arribada a l’alcaldia del socialista Jordi Hereu posa sobre la taula nous emplaçaments pel monument com l'espai del Fòrum, la Plaça Cerdà o un lateral de la mateixa font de Montjuïc. La Xarxa d’Entitats rebutja plenament aquestes propostes i només contempla la restitució en el punt més pròxim a l’original: just al darrera de la font de Montjuïc, al centre de la plaça Marquès de Foronda, en posició frontal perquè es puguin contemplar des de l’avinguda Maria Cristina. “Tots els conflictes que hem tingut han estat per raons estètiques”, argumenta Padrosa. “La valoració que en fem dels polítics en general és bona, sobretot d'ERC i CiU que ens han recolzat en tot moment”.
Cal molta espera i paciència, actes reivindicatius de tota mena, converses amb les institucions, reunions i cartes als regidors pertinents, però el 27 de juny de 2008, el Ple municipal aprova per unanimitat, a proposta d’ERC, la restitució de les Quatre Columnes en posició frontal. L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, envia una carta a la Xarxa d’Entitats on valora l’èxit aconseguit i la perseverança. El 2009 s’acorda que la col•locació de la primera pedra del monument serà el mes de setembre d’aquest any i la inauguració es preveu pel març del 2010. “A hores d’ara aquest és un projecte aprovat políticament, arquitectònicament i pressupostàriament”, remarca el president de la Xarxa d’Entitats.
Un homenatge als patriotes catalans
Amb la feina feta, la Xarxa d’Entitats espera amb candeletes la inauguració d’un monument que Padrosa defineix com un “homenatge als patriotes catalans”. “És una espècie de monument als caiguts, a aquells que van lluitar per Catalunya i en moltes ocasions van morir d’una manera injusta ”, explica.
A més, una exposició itinerant explica durant tot l’estiu la història de les Quatre Columnes i la figura de Josep Puig i Cadafalch, qui va compaginar la tasca d’arquitecte amb la de regidor i diputat. “Perquè sempre es necessiten símbols”, explica Padrosa, “però amb la via estatutària morta, les Quatre columnes poden ajudar a aixecar els ànims dels catalans”. Aquest ha de ser el nostre “monument a l’autoestima”.
Font: El Singular Digital
Amb la feina feta, la Xarxa d’Entitats espera amb candeletes la inauguració d’un monument que Padrosa defineix com un “homenatge als patriotes catalans”. “És una espècie de monument als caiguts, a aquells que van lluitar per Catalunya i en moltes ocasions van morir d’una manera injusta ”, explica.
A més, una exposició itinerant explica durant tot l’estiu la història de les Quatre Columnes i la figura de Josep Puig i Cadafalch, qui va compaginar la tasca d’arquitecte amb la de regidor i diputat. “Perquè sempre es necessiten símbols”, explica Padrosa, “però amb la via estatutària morta, les Quatre columnes poden ajudar a aixecar els ànims dels catalans”. Aquest ha de ser el nostre “monument a l’autoestima”.
Font: El Singular Digital
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada