Llengua, govern, silenci. Patrícia Gabancho

Llegeixo que el govern de l’Aragó ha decidit no donar caràcter oficial a la llengua catalana, malgrat la secular presència a la Franja i que continua ben viva. Es veu que un dels problemes, el principal per al PP i el Partido Aragonesista, és que es diu català. Que és la llengua dels veïns. En aquesta mentalitat estúpida i la tírria als catalans, les llengües no poden passar per damunt d’una frontera de fa quatre dies. Una frontera que no impedeix que la gent de la Franja faci servir Lleida –sovint sense que ningú es faci càrrec del cost– com a capital educativa, sanitària i cultural. Poden circular les persones però no les paraules. No de forma oficial. Ho diuen els mateixos que no paren de posar medalles a tort i a dret quan detecten una voluntat d’expansió del castellà. Hi ha llengües universals i hi ha llengües només autonòmiques, que és tant com dir regionales.

Bé: no he sentit que cap membre del govern català aixequés la veu per aquest afront al nostre patrimoni cultural, per aquesta bestiesa que no té res de científica i sí de forta càrrega política, deixant a part la ignorància. El govern català respecta aquestes coses com si fossin sagrades: que cadascú gestioni el tros de llengua catalana que li pertoca, i si l’expulsen de l’escola o li canvien el nom, això no va amb ells. Per això a València encara no veuen TV3. La desídia del govern en qüestions de llengua la coneixem molt bé perquè la patim a casa, també. El nivell lingüístic dels mitjans catalans privats, però també públics, comença a fer feredat. Hem reculat fins a temps prefabrians! Tot el que s’havia guanyat en dignificació de la llengua durant cent anys, ho hem llençat a la paperera: cal tornar al “català que ara es parla”, com al XIX. Tampoc les autoritats n’han dit res, perquè això tampoc no fa per a elles.

Trossejament, dialectalització, substitució: el procés és clar i no serem pas els primers o els últims a transitar-lo. El trossejament ja l’hem assumit, la dialectalització està en marxa –és el catanyol metropolità com a estàndard radiofònic– i la substitució ens espera demà passat. D’acord que des de fora fan grans esforços per carregar-se la nostra llengua, però des de dintre la deixem morir.