divendres, 1 d’agost del 2008

Comissió de la Dignitat

¿Què ha de dir la Comissió de la Dignitat després que el retorn de documents, dos cops retinguts -1939 i 2006- s’hagi endarrerit 608 dies respecte al primer retorn? S’ha incomplert la Llei de 2005 que obligava a retornar els 507 lligalls de la Generalitat identificats abans del dia 2 de març de 2005. El govern de l’Estat no ho ha fet fins ara, fent cas omís de la Llei, i fins i tot obviant la resolució dictada per l’Audiència Nacional el 23 de gener de 2006. És, doncs, una nova humiliació al poble català.

En general la Comissió de la Dignitat vol remarcar que no podem estar satisfets que el Ministeri de Cultura hagi incorregut en aquest retard. Amb la perspectiva dels dos anys i vuit mesos de l’aprovació de la Llei de Retorn, veiem que amb la seva actitud el Govern de l’Estat no ha volgut crear un clima per superar el franquisme. Ha evitat de resoldre amistosament un vell conflicte amb un procés com els que s'han realitzat en d'altres països que eixien d'una dictadura com Sud-Àfrica o Argentina. Ha perdut una magnífica oportunitat de restituir i honorar, com hagués calgut, les víctimes del franquisme, deixant-se arrossegar per la por a la reacció de la dreta nostàlgica i l’interès electoralista. El Govern no ha tingut en compte la sensibilitat dels nostre ciutadans i ciutadanes espoliats, les nostres entitats, el nostre Govern i el nostre país. Sembla que hagin volgut mantenir durant l’actual monarquia constitucional el “to moral” d’una requisa que va començar el 1938 a Lleida i a Vinaròs, comportant-se com si l’aprovació de la Llei fos un mena d'accident. Un pas que hauria d’haver estat un acte franc i joiós davant del món s’ha fet amb sordina i nocturnitat. És notori que al Govern de l’Estat li és més fàcil afrontar la resolució dels conflictes pendents amb les víctimes de les dictadures del món (Argentina, Xile, Bòsnia) que no amb les del propi Estat. Li és més fàcil reconèixer els drets dels pobles d’arreu del món que no els de Catalunya o de Galícia, que tant incomoden el ministre de Cultura.

En el futur immediat, i davant el retorn dels 2 milions de documents que falten, el govern de l’Estat ha d’actuar amb eficàcia i rapidesa. Ja no pot adduir cap més altra raó electoralista ni cap més excusa de mal pagador per “justificar-ho”. No pot tornar a aturar els treballs dels tècnics que fa dues setmanes que s’han reprès per fer possible el retorn dels restants documents de particulars i entitats a Catalunya.

Lluny de tota celebració davant aquesta mini-restitució demorada, no li hem de dir altra cosa al ministre que compleixi la Llei per restituir l’espoli fet pel dictador a Catalunya i que doni resposta a les peticions que es fan des del País Valencià, Euskadi o el Mas de las Matas a l’Aragó.

La Comissió de la Dignitat estarà molt a sobre aquest procés, seguirà amb les accions de sensibilització i mobilització per exigir l’immediat retorn de tots els documents catalans que encara resten al dipòsit de Salamanca i en denunciarà qualsevol incompliment.

Secretariat, Comissió de la Dignitat, València i Barcelona, 1 d'agost de 2008. Mòbils contacte: 625370661 i 665727329