Rosa Cullell i la crosta socialista

Els mitjans de comunicació són els alfils i les torres, quan no les reines, del joc de la política. Els pactes entre els socialistes i ERC han tingut un infamant corol·lari en els canvis que s’han produït a Catalunya Ràdio i en general a la resta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Primer fou l’eliminació d’en Jordi Basté, en Josep Maria Solé i Sabaté, en Toni Clapés i ara és la substitució de n’Antoni Bassas per la periodista Neus Bonet.

En Bassas s’ha distingit per no mossegar-se la llengua quan Catalunya s’ha vist agredida, no és un home de partit i no podem dir d’ell que sigui un militant independentista, però ha sabut representar la sensibilitat nacional tot situant el seu programa, El Matí de Catalunya Ràdio, al primer lloc de la graella d’audiències. El seu compromís envers el país ha molestat a la crosta socialista, la qual ha pactat amb ERC el seu relleu, segurament ha estat un canvi de cromos: “jo poso la Mònica Terribas a canvi que em permetis fotre fora en Bassas”.

La directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Rosa Cullell, va explicar les raons per destituir n’Antoni Bassas; burda excusa per justificar el seu acomiadament... sota les ordres del PSC-PSOE i l’aquiescència submisa d’ERC.

Un cop més ERC està venent el país, està permetent el canvi en el teixit mediàtic de les persones compromeses amb el país a canvi d’un plat de llenties.

Poc a poc s’ha anat configurant un sector dur dintre de la Corporació Catalana de Radiotelevisió format per Rosa Cullell, Joan Majó, Montserrat Minobis i l’Oleguer Sarsanedas, tots ells, al servei de la crosta socialista i amb el vist-i-plau d’ERC, han anat netejant els mitjans de comunicació públics de les persones que més s’havien distingit pel seu servei al país. Rosa Cullell n'és la màxima representant, la perfecta comissària política socialista va treballar al “Mundo Diario”, la BBC de Londres, TVE-Catalunya i el diari “El País”. L’any 1988 fou nomenada directora de Comunicació de la Caixa de Pensions, entitat de la qual també fou directora general adjunta i membre del comitè de direcció, i representant de l'entitat en els consells d’administració d’algunes de les empreses participants (Panrico, Telesp, Port Aventura. En el 2002-2005 fou nomenada consellera delegada del Grup 62 (de la qual aleshores la Caixa n'era accionista majoritària) per redreçar econòmicament l’empresa, però no se’n sortí. Presidenta del Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona des de l’abril del 2004 al febrer del 2005. Fou elegida directora general del Gran Teatre del Liceu, en substitució d'en Josep Caminal. L'abril del 2008 fou nomenada directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Ha estat en tot moment un agent del PSC-PSOE, prenent part en òrgans directius d’empreses on aquest partit hi tenia presència. Malgrat que la seva gestió ha estat desigual, el seu nomenament com a directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals s’ha produït per reconduir la direcció política de l’entitat, tot purgant els càrrecs menys dòcils a seguir les directius socialistes i per tant més dignes en el seu servei al país.

Esperem que els catalans no ens oblidem a les properes eleccions de qui està venent el país, potser caldrà que alguns polítics actuals tornin a Ripoll a fer de cambrer o a treballar com a jardiners per la Diputació de Tarragona, treballs molt dignes que potser no haguessin d’haver deixat mai. Ens estan venent el país!

Per acabar vull retre un humil homenatge a n’Antoni Bassas, el qual ha estat digne en el seu treball i compromès amb el seu poble, esperem poder-lo escoltar de nou per les ones i que no oblidi que tots hem de servir al nostre país, perquè el país som tots nosaltres.

Xavier Andreu