Un nou intent d'imposar el castellà

El nacionalisme espanyol no descansa. Catalunya rep un altre atac, del qual també són víctimes el País Basc i Galícia. L'envestida arriba en forma de document i campanya de recollida d'adhesions. El Manifiesto por la lengua común és un manifest escrit amb suavitat, que curosament omet el nom de Catalunya i el de la resta de nacionalitats, però que llança una càrrega de profunditat superior a les que havíem vist fins ara: demana a l'Estat que legisli per convertir el castellà en la llengua hegemònica a tot el territori. Ni en les pitjors campanyes a favor del bilingüisme, no s'havia arribat a l'extrem de posar per escrit bajanades com que el castellà ha de ser la llengua dominant i que la resta s'han de conèixer per «conviure cortesament amb els altres».

El document és ple de falsedats i de contradiccions. S'hi afirma que ni els territoris ni les llengües no tenen drets lingüístics perquè aquests corresponen als ciutadans, però paradoxalment s'hi afegeix que hi ha el deure constitucional de conèixer el castellà. Se'ls veu el llautó. L'objectiu és negar els drets a les altres llengües, perquè l'únic que volen que tingui drets reconeguts sigui el castellà. Sobta que persones com Delibes o Vargas Llosa avalin un discurs que intel·lectualment no s'aguanta per enlloc. Només algú amb mala fe es presta a aquest joc.

En aquest Manifiesto hi ha molts interessos sobre la taula; també n'hi ha de mediàtics. No és casual que Telecinco s'adhereixi al document i faci ostentoses mostres d'espanyolitat quan la cadena rival del Grup Prisa, Cuatro, ha guanyat la pugna per l'Eurocopa i ha aconseguit fer sortir gent al carrer. Per la mateixa raó, i per altres de més polítiques, El Mundo fa de recaptador de signatures i de motor d'una iniciativa que lidera un partit tan minoritari com és Unió, Progrés i Democràcia. Davant de tot plegat, és hora de refermar, un cop més, les nostres conviccions com a país.

Font: El Punt (editorial)

Tertúlia interessant a Rac1