Elogi d'Emma. Quim Torra

Quan l’espanyolisme nauseabund intenta empastifar-ho tot, vomitant fel i escampant sospites, com si tothom fos igual, com si tothom s’aprofités, com si tothom hagués cedit a la corrupció o al xantatge, com si tothom visqués pendent d’un sou públic o d’una Visa, com si tothom tingués por a aixecar catifes, ara, més que mai, cal sortir en defensa de l’honorabilitat del moviment catalanista.

I cal dir-ho ben alt. No tothom és igual, no tothom ha renunciat a un compromís, no tothom ha vacil·lat a l’hora de triar entre càrrec o servei, no tothom ha desat les reivindicacions a l’habitació de les golfes per quan arribi el desgel, no tothom pensa que no es pot fer res sense subvencions ni informes.

Quan vaig conèixer l’amic Salva Garcia-Ruiz em va donar la impressió de trobar-me amb un anglès trasplantat dels Cotswolds, amb unes ulleres que Michael Caine hauria pogut lluir tranquil·lament. M’havia citat perquè volia explicar-me Emma.

A aquestes alçades, un ja es creu haver-ho vist tot. Doncs no, Emma era diferent. El col·lectiu Emma (que pren el nom de l’abadessa del mateix nom de Sant Joan de les Abadesses, una espècie d'Abat Oliva en femení) no responia a res conegut: un grup de professionals catalans, políglotes, preocupats per la imatge tan distorsionada que sovint es dóna del nostre país en els mitjans estrangers, que s’havien obstinat i conjurat a donar una resposta a qualsevol informació que parlés de Catalunya en termes que ells judiquessin desafortunats o erronis. En les seves pròpies paraules: “som un grup de catalans que volem que el món ens conegui com som, no com diuen que som”

Em va semblar extraordinari: penso que el terreny de la nostra lluita és fora d’Espanya, i que la internacionalització i el lobbisme són temes que ens hem de plantejar prioritàriament.

Durant aquests mesos he assistit a la feinada que això suposa. A cada informació equivocada, en un termini de 24 hores, el col·lectiu Emma envia una resposta –normalment en anglès-. Exigeix una capacitat de reacció brutal. Ells la tenen –a canvi de renunciar a temps, a família, al que sigui-. Lluiten amb totes les seves armes: la voluntat i la intel·ligència.

Fa pocs dies hem pogut llegir com el periodista Victor Mallet al Financial Times parlava de "Catalonia pays homage to independence" o com el New York Times reproduïa fa uns dies un article publicat el 1934 amb motiu dels fets del 6 d’octubre.

I un pensa en Emma i està content, molt content per ells i per nosaltres.

L'estat espanyol no ha posat ni un euro per a ajudar a restaurar la Catedral de Barcelona

L’Estat no ha contribuït econòmicament, malgrat els compromisos signats, a les obres de rehabilitació de la catedral de Barcelona, en què fins ara s’han invertit uns 12 milions d’euros. Els treballs encara no s’han acabat i s’estima que el cost final pot estar al voltant dels 16 milions.

El conservador del temple, el doctor Martí Bonet, ha revelat a l’AVUI que l’Estat encara no ha fet la seva aportació, que havia de ser una tercera part del cost total de les obres i ho ha justificat pel context de crisi. Tot i així, el doctor Bonet assegura que els treballs de restauració del temple no s’aturaran.

Cornuts i pagar el beure
Els diners invertits fins ara els han posat el govern català, el bisbat, l’Ajuntament, els patrocinadors i els fidels. Un milió s’ha recaptat de les empreses que han col·locat publicitat a les bastides de la catedral. Mig milió més es va recollir amb la campanya Patrocina una pedra, que anava dirigida als fidels, però per aquest concepte s’esperava aplegar més diners dels que s’han recaptat. També s’han destinat a les obres una part dels diners –cinc euros per entrada– que paguen els turistes que entren a visitar el temple fora de les hores de culte. El 2008, en plena campanya electoral de les generals, la socialista Carme Chacón, que aleshores era ministra de l’Habitatge, va fer una visita a la Catedral i va prometre 809.000 euros, que havien de servir per arreglar deu vidrieres.

La catedral de Barcelona tampoc s’ha beneficiat gaire del Plan Nacional de Catedrales de l’Estat, que va iniciar fa dotze anys i que ha servit per rehabilitar la majoria dels gran temples de la Península alhora que es cataloga el patrimoni dispers per les parròquies. Aquest any, en els pressupostos generals de l’Estat, hi ha una partida de 15,2 milions per restaurar catedrals i d’aquest total a la de Barcelona se li assigna una ajuda de 100.000 euros.

Ferro per titani
Les obres per restaurar la façana, les torres laterals i el cimbori van començar el maig del 2004 i s’han desenvolupat a un ritme més lent del que preveien els arquitectes, en part per manca de finançament però també pels problemes estructurals que s’han anat descobrint a mesura que avançaven els treballs.

La façana de la catedral de Barcelona, que és un fals gòtic que només té cent anys de vida, pateix el mal de la pedra que afecta la majoria de cases de final del segle XIX i començament del XX que van utilitzar el ferro en la seva construcció. Aquest mal el pateixen la majoria dels edificis modernistes de la ciutat. Amb el pas del temps i el clima humit, els ferros s’han oxidat, han augmentat de volum fins a sis vegades i han esberlat les pedres. Per aquest motiu sovint cauen peces d’algunes façanes d’aquesta època. En el cas de la façana de la catedral, la pedra que van trencar els ferros, que van augmentar fins a un 20% el volum, era de les pedreres de Montjuïc, i s’ha pogut reposar en part gràcies a un dipòsit que encara conserva l’Ajuntament.

En la restauració actual se substitueix el ferro per titani amb l’esperança que aquest nou material duri més que el vell.

Font : AVUI.cat

Catalunya, el 4rt estat de la UE en renda per càpita

D'aconseguir la independència, Catalunya seria el quart Estat de la Unió Europea en renda per capita, només superat per Luxemburg, Irlanda i Holanda. Aquestes dades, extretes d'estadístiques europees, les recull la presentació 'Avantatges de tenir un Estat propi' (pdf), que ha presentat aquests dies el Cercle Català de Negocis (CCN). A l'estudi s'explica que, de ser independents, els catalans disposaríem d'una renda per capita de 32.600 euros, però pel fet de continuar dins l'Estat espanyol la renda actual per català disminueix fins els 29.700. La documentació del CCN també demostra que, si deixéssim de dependre de Madrid, la Generalitat tindria un 60% més de pressupost i tindríem una economia més competitiva, capaç d'aconseguir unes quotes de creixement més elevades. L'estudi cita els casos de Croàcia i Eslovènia, que després d'independitzar-se han multiplicat per tres i per set el seu PIB en només divuit anys.

En aquest sentit, l'Estudi busca les comparacions de Catalunya amb Estats amb una demografia similar dins la UE, com Irlanda, que amb una població de 4 milions d'habitants va passar de ser el darrer país europeu en PIB per capita a esdevenir l'Estat amb una major renda. Segons el CCN, els irlandesos ho va aconseguir a través d'una reducció de l'impost de societats, que va permetre la instal·lació de nombroses multinacionals tecnològiques.

També es recullen dades dels darrers Estats independentitzats dins la UE: Croàcia es va independitzar el 1991 i ja ha multiplicat el seu PIB per tres, i Eslovènia es va independitzar el mateix any i ha multiplicat per set el seu PIB.

És viable tenir un Estat propi?

El web del Cercle Català de Negocis també recull l'argumentari 'És viable tenir un Estat propi?' (pdf) on es responen una sèrie de preguntes al voltant de les conseqüències de la independència. Segons aquestes dades, amb un Estat propi la Generalitat disposaria d'un 60% més de pressupost, i es podran tirar endavant iniciatives polítiques ajustades a la realitat catalana per tal de registrar creixements més ràpids que els dels últims anys.

La independència també generarà negoci a curt termini, ja que molts centres de decisions que ara són a Madrid o serveis tècnics que, des de la capital espanyola, atenen al públic català, hauran de desplaçar-se al Principat. De la mateixa manera, un Estat propi serà beneficiós per integrar la immigració, que entendrà la realitat catalana i la nostra llengua com a única, i les nostres seleccions podran competir internacionalment sense restriccions.

Catalunya dins la UE

Segons el CCN, la integració de Catalunya a la UE serà immediata, i amb un Estat propi guanyarem influència dins la UE. El català serà llengua oficial i el representant de Catalunya tindrà la seva cadira al Consell de Ministres de la Unió Europea. De la mateixa manera, hi hauria un comissari català a la Comissió Europea, tal com disposa Malta a l'actualitat, amb sols 400.000 habitants, i tindrem un seient al Banc Central Europeu. A més i segons la normativa comunitària, Catalunya també tindria la presidència de torn de la UE durant sis mesos, i el president del Govern català presidiria els consells de ministres europeus.




Font: Directe.cat

Dues novetats editorials avalen l'origen catalanoparlant de Colom

Es tracta de professors universitaris d'EUA que asseguren que va néixer en algun territori de la corona d'Aragó

El llibre El ADN de los escritos de Cristóbal Colón (Edicions Puerto) de la professora emèrita de la universitat de Georgetown, Estelle Irizarry, "proposa i confirma el verdader origen català del navegant".

Segons el membre del Centre d'Estudis Colombins i autor de vuit llibres sobre Colom, Nito Verdera, aquesta novetat editorial afirma "en veu alta que Colom era natural d'un territori de l'Antiga Corona d'Aragó, súbdit de Fernando i que va aprendre el català abans que el castellà".

També des dels Estats Units d’Amèrica, Charles J. Merrill, professor de la universitat de Mount Saint Mary, ha escrit un llibre que ho assegura. L'any passat les seves conclusions –després de divuit anys d'estudi– es van publicar a Washigton i enguany l'editorial Cossetània se n'ha encarregat de la traducció i la distribució a Catalunya (Colom. 500 anys enganyats).

Amb aquest llibre, Merrill demostra que el descobridor d’Amèrica era un català que mantenia una antiga enemistat vers la família dels Reis Catòlics, i per això els monarques van ocultar la catalanitat de Colom i van fomentar la idea que era italià. La mentida va guanyar credibilitat perquè es va anar repetint de forma autoritzada fins que es va convertir en un dogma històric. Però, com diu l’autor: "Fins a cert punt, és possible que el mateix Colom i la seva família acceptessin aquest engany. Devien tenir-hi les seves raons. Però no hi ha cap motiu perquè nosaltres hi estiguem d’acord".

El català en els escrits de Colom
A El ADN de los escritos de Cristóbal Colón, Irizarry, professora titular de literatura hispànica, detalla unes 18 categories de ladinismes lèxics, morfològics, ortogràfics i sintàctics que es troben en el castellà de Colom i discuteix variants com el ladí català. "En els escrits de Colom –cent cartes, diaris i apunts– apareix un idioma semblant al castellà, que sembla un espanyol incorrecte", diu l'escriptora.

Un d'aquests exemples és la puntuació i la redundància del possessiu, una construcció que va desaparèixer en el castellà abans del 1474 segons Lapesa però que apareix en escrits de Colom el 1492. L'autora ha confessat que va descobrir que "l'estil de puntuació obeïa una disposició geogràfica" i que entre els centenars de documents que va examinar hi havia "un patró". En aquest sentit, ha manifestat que "els de Castella no usaven vírgules –una diagonal senzilla o doble que li servia de coma, punt i coma i punt final– i que aquestes sorgien a les terres avui catalanoparlants de l'Antiga Corona Regne d'Aragó".

Alhora, Irizarry ha apostat per la revaluació de documents entesos fins ara com autògrafs colombins, ja que "si no tenen vírgules, com l'únic document que diu que va néixer a Gènova, són falsificats o escrits per un notari o copista".

Font: AVUI.cat