dissabte, 25 d’abril del 2009

Homenatge als germans Badia


Miquel Badia i Capell

Nasqué a Torregrossa, comarca de les Garrigues, el 10 de març del 1906. Estudià batxillerat a Lleida, i el 1922 es trasllada a Barcelona per a ser pilot de la marina mercant. S'afilia a Estat Català tot just Macià l'acaba de fundar. S'incorpora a Bandera Negra (Santa Germandat Catalana), suborganització d'Estat Català. Està implicat en l'intent d'assassinar el rei Alfons XIII, durant una visita a la ciutat comtal. Es tracta del complot del Garraf. És detingut. En Miquel Badia és condemnat a 12 anys de presó. Traslladat al penal de Alcalá ( Espanya) i de Ocaña (Espanya). Quan esdevé la caiguda del dictador al 1930 és amnistiat. Passà 5 anys a la presó.

Proclamada la República és nomenat cap de les Joventuts d'Estat Català. El 1932 es nomenat secretari d'en Josep Dencàs, conseller de sanitat i d'assistència social. El 24 de novembre del 1933 mobilitza puna part dels 7000 escamots de les JEREC i els destina a la conducció dels serveis Públics. Això succeïa durant el transcurs d'una vaga. El desembre del 1933 és designat Secretari General d'Ordre Públic, i el març del 1934 passa a ser cap superior de la policia de Catalunya. Va intentar mantenir l'ordre públic davant de la difícil situació provocada pels pistolers de la FAI. El setembre del 1934 dimiteix del seu càrrec en la policia. Fou un dels organitzadors de la jornada revolucionària del 6 d'octubre del 1934. Es trasllada a França, a Amèrica, a Alemanya i a Andorra Retorna al 1936 i es dedica a la reorganització de les Joventuts d'Estat Català.

El dia 28 d'abril a 2/4 de 4 de la tarda es assassinat en ple carrer Muntaner per pistolers de la FAI. Amb ell morí també el seu germà Josep. El funeral fou un acte de suport popular de la nació catalana a favor de la dignitat nacional i en contra de l'espanyolisme representats per la FAI. Els seus assassins foren quatre, Manuel Costas, Ignacio de la Fuente, José Villagrasa i Justo Bueno. La identitat dels assassins fou esbombada arran d'una bona tasca periodística de Josep Maria Planas i d'Avel·lí Artís i Gener (Tísner). Els assassins estaven relacionats amb la FAI. El xòfer era en Ruano. Aquest darrer morí després dels Fets de Maig del 1937 a mans de gent d'Estat Català que aixó venjaren l'assassinat dels Badia. Justo Bueno fou extradit després de la guerra del 1936-1939, condemnat i ajusticiat a la presó model de Barcelona després que la policia franquista el detingués a causa dels crims comesos anteriorment.

Cal llegir el llibre MIQUEL BADIA, UN DEFENSOR OBLIDAT DE CATALUNYA de Jaume Ros i Serra.


Josep Badia i Capell

Va néixer a Torregrossa ( Les Garrigues) el dia 11 d'octubre del 1903. El seu pare era en Sebastià Badia i Ricart, i la mare Rosa Capell i Minguet, naturals de Castellserà i Torregrossa respectivament. Era tot un guia per al seu germà Miquel, ell fou el que li donà la sàbia nacional. Era atlètic com en Miquel. I molt més psicològic.

Tenia tasques d'organització dins de les Joventuts d'Estat català, era un bon ajudant i mestre per en Miquel. De caràcter molt senzill. Morí assassinat juntament amb el seu germà el 28 d'abril del 1936 a Barcelona. Els autors eren pistolers de la FAI.