Solbes es burla dels catalans (un cop més)

El ministre d’Economia, Pedro Solbes, està oferint unes xifres baixíssimes per al nou finançament català en les converses que ha mantingut fins ara amb els grups parlamentaris catalans que rondarien els 1.794 milions de pessetes d’increment de les finances catalanes, molt per sota dels 3.500 que demanava la conselleria d’Economia d’acord amb el nou Estatut i dels 4.200 que calcula CiU que corresponen a Catalunya.
Dues reunions
La xifra es desprèn del fet que Solbes pensa afegir tan sols l’equivalent a l’1 per cent del PIB al pastís del finançament corresponent a totes les autonomies. D’aquesta manera ho ha comunicat el ministre al portaveu d’ERC al Congrés, Joan Ridao, amb l’argument d’una crisi econòmica que obligarà a la contenció. En les converses amb el portaveu de CiU al legislatiu espanyol, Josep Antoni Duran, no ha contradit aquest criteri, sinó que ha avançat la previsió d’incrementar l’endeutament entre un 2 i 3 per cent. “No us penseu pas que tot és per al finançament”, va precisar el titular d’Economia quan va abordar aquesta qüestió.

L’1 per cent del PIB representa a la pràctica que Solbes augmentarà el finançament del conjunt d’autonomies només en 11.215 milions d’euros, si es té compte el PIB del 2008. Aquesta és una xifra que amb prou feines supera la meitat dels 20.453 milions que reclamava la conselleria d’Economia en un estudi intern, per al conjunt del sistema (12.672 via recursos i la resta via despeses). L’estudi de la conselleria considera necessari que l’Estat transfereixi a les autonomies el 9,2 per cent dels recursos públics, equivalents als citats 20.453 milions d’euros.

Si el criteri de població fos, tal com estableix l’Estatut, la variable acceptada en el repartiment d’aquest finançament, el govern català obtindria el 16 per cent de la xifra: d’aquí surten els 1.794 milions d’euros d’augment, que també han subscrit fonts socialistes. La mateixa quantitat surt del fet que la conselleria preveu 3.200 milions de guany si l’aportació de Solbes al conjunt del pastís fos el doble, tal com la Generalitat demanava.

En tres anys
Un matís a aquests mals auguris que Solbes fa respecte a la negociació és la possibilitat d’un compromís per millorar gradualment en tres anys el finançament català. Aquesta possibilitat està prevista a l’Estatut, i de fet s’ha tractat en les converses de la conselleria amb el ministeri d’Economia. Però també es cert que en les negociacions de Solbes amb els grups catalans al Congrés aquest no n’ha parlat, perquè sembla referir-se sempre a una quantitat global per al model de finançament.

Font: AVUI.cat