Comunicat Unitari

Les organitzacions i entitats sotasignants volem fer arribar a l'opinió pública el següent comunicat:

1. Durant la darrera Diada Nacional, un grup de nacionalistes catalans van ser agredits a la ronda de Sant Pere de Barcelona, sense que hi hagués cap mena de provocació prèvia per part seva, per part d'un grup de persones provinents de la manifestació de l'esquerra independentista. Durant l'agressió, diverses persones van resultar ferides, entre elles alguns militants d'Unitat Nacional Catalana (UNCat), un dels quals té 64 anys d'edat. Aquestes ferides van ser ateses en centres sanitaris i van requerir, en algun cas, molts punts de sutura. Els agredits van posar les corresponents denúncies davant dels Mossos d'Esquadra, de manera que esperem una ràpida resposta de la policia catalana per identificar i detenir els agressors.

2. Volem denunciar el creixent clima d'intolerància i agressions contra una part del moviment independentista català per part, paradoxalment, d'un segment petit però actiu de l'independentisme d'extrema esquerra. Aquestes agressions són una constant des de fa temps, ja sigui verbal, amb amenaces o, com en els fets relatats, amb agressions físiques directes. L’agressió més greu fou contra militants d’UNCat però també foren agredits membres d’ERC al fer l’ofrena floral al Fossar de les Moreres, en anys anteriors les agressions per part dels mateixos elements provocadors es centrà contra altres organitzacions nacionalistes com JERC, Partit per la Independència, JNC, ERC i Estat Català. Creiem que els independentistes dels Països Catalans tenim un enemic comú, que són els Estats espanyol i francès, raó per la qual aquesta divisió no té cap sentit i només ens afebleix a tots.

3. No volem acusar el conjunt de l'esquerra independentista perquè volem creure que es tracta de grups marginals que operen lliurement per crear divisió en el camp independentista i nacionalista, però sí que volem avisar que aquests grups feixistes, comunistes i totalitaris s'aprofiten de la cobertura, involuntària, de l'esquerra independentista. Per això demanem a les organitzacions més representatives de l'esquerra independentista que aïllin aquestes persones i col•lectius perquè fan mal a la imatge de la totalitat del moviment nacionalista i independentista.

4. Finalment, volem denunciar la falta de professionalitat i la inacció dels comandaments dels Mossos d'Esquadra, que van ser reiteradament avisats de les agressions i, tot i tenir diverses unitats situades al carrer Bailèn, a 100 metres dels fets, en cap cas no van intervenir. Per això, volem demanar la dimissió del conseller Joan Saura i del secretari general del departament d'Interior, Joan Boada, per la seva incapacitat de protegir els ciutadans agredits, tal com mana la llei. Justament les organitzacions sotasignants ens hem significat pel nostre recolzament al desplegament dels Mossos d’Esquadra per què esdevinguessin Policia integral a Catalunya i ens dol especialment que uns responsables polítics no permetin l’actuació de la nostra policia quan és necessària.

Barcelona, 19 de setembre de 2008



UNCat Unitat Nacional Catalana

PRC Partit Republicà Català

Catalunya Acció

Moviment de Cultura Popular "El Sotrac"

Associació Patriòtica CATALUNYA 1640

Penya Barcelonista Creu de Sant Jordi

JERC de Santa Coloma de Farners

Colomencs Catalans

Associació Cultural Germans Badia

Ramon Sangles en nom de Llengua Nacional

Joan-Pere PUJOL, escriptor, Catalunya del Nord

Associació Josep Narcís Roca i Ferreras

Solbes es burla dels catalans (un cop més)

El ministre d’Economia, Pedro Solbes, està oferint unes xifres baixíssimes per al nou finançament català en les converses que ha mantingut fins ara amb els grups parlamentaris catalans que rondarien els 1.794 milions de pessetes d’increment de les finances catalanes, molt per sota dels 3.500 que demanava la conselleria d’Economia d’acord amb el nou Estatut i dels 4.200 que calcula CiU que corresponen a Catalunya.
Dues reunions
La xifra es desprèn del fet que Solbes pensa afegir tan sols l’equivalent a l’1 per cent del PIB al pastís del finançament corresponent a totes les autonomies. D’aquesta manera ho ha comunicat el ministre al portaveu d’ERC al Congrés, Joan Ridao, amb l’argument d’una crisi econòmica que obligarà a la contenció. En les converses amb el portaveu de CiU al legislatiu espanyol, Josep Antoni Duran, no ha contradit aquest criteri, sinó que ha avançat la previsió d’incrementar l’endeutament entre un 2 i 3 per cent. “No us penseu pas que tot és per al finançament”, va precisar el titular d’Economia quan va abordar aquesta qüestió.

L’1 per cent del PIB representa a la pràctica que Solbes augmentarà el finançament del conjunt d’autonomies només en 11.215 milions d’euros, si es té compte el PIB del 2008. Aquesta és una xifra que amb prou feines supera la meitat dels 20.453 milions que reclamava la conselleria d’Economia en un estudi intern, per al conjunt del sistema (12.672 via recursos i la resta via despeses). L’estudi de la conselleria considera necessari que l’Estat transfereixi a les autonomies el 9,2 per cent dels recursos públics, equivalents als citats 20.453 milions d’euros.

Si el criteri de població fos, tal com estableix l’Estatut, la variable acceptada en el repartiment d’aquest finançament, el govern català obtindria el 16 per cent de la xifra: d’aquí surten els 1.794 milions d’euros d’augment, que també han subscrit fonts socialistes. La mateixa quantitat surt del fet que la conselleria preveu 3.200 milions de guany si l’aportació de Solbes al conjunt del pastís fos el doble, tal com la Generalitat demanava.

En tres anys
Un matís a aquests mals auguris que Solbes fa respecte a la negociació és la possibilitat d’un compromís per millorar gradualment en tres anys el finançament català. Aquesta possibilitat està prevista a l’Estatut, i de fet s’ha tractat en les converses de la conselleria amb el ministeri d’Economia. Però també es cert que en les negociacions de Solbes amb els grups catalans al Congrés aquest no n’ha parlat, perquè sembla referir-se sempre a una quantitat global per al model de finançament.

Font: AVUI.cat

Fes-te voluntari!!

Descripció programa

L'objectiu del programa "Voluntariat per la llengua" és facilitar a totes les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo que el puguin practicar en un context real i relaxat. Aquest programa promou el voluntariat lingüístic, de manera que persones que parlen habitualment català destinen una part del seu temps a conversar amb persones interessades a agafar fluïdesa, perdre la vergonya i poder-lo parlar d’una manera natural.

Compromís i durada

El mínim compromís que es demana és una participació de 10 hores: 1 hora a la setmana, durant 10 setmanes.
A partir de la inscripció de les persones al programa, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats.
Totes les persones que participen en el programa ho fan d’una manera desinteressada.

Qui pot ser voluntari o voluntària?

Totes les persones majors d’edat que parlin català habitualment. No es demana cap titulació, només que disposin d’una hora a la setmana per conversar en català amb la persona assignada, per tal que aquesta pugui practicar-lo d’una manera distesa tot parlant de temes quotidians.
Si voleu participar en el programa us heu de donar d’alta i emplenar el formulari que trobareu aquí.

Qui pot ser aprenent o aprenenta?

Totes les persones majors d’edat que ja tenen un mínim coneixement del català, que ja el parlen encara que sigui amb dificultats i que volen agafar fluïdesa, perdre la vergonya i incorporar-lo d’una manera natural a les activitats quotidianes, laborals o de relació social.
Si voleu participar en el programa us heu de donar d’alta i emplenar el formulari que trobareu aquí.
Si encara no parleu català i el voleu aprendre, la Generalitat organitza cursos gratuïts a tot el territori català. Podeu demanar informació al Consorci per a la Normalització Lingüística o al telèfon 93 272 31 00.

Procés d'inscripció

Un cop feta la inscripció, quan rebeu la comunicació de la teva alta com a voluntari, voluntària o aprenent, aprenenta també rebreu el nom d'usuari i la teva contrasenya per accedir a les vostres dades.

Per a més informació:

Departament de la Vicepresidència
Secretaria de Política Lingüística
Passatge de la Banca, 1-3
08002 Barcelona (Barcelonès)
Telèfon 93 567 10 00. Fax 93 567 10 01
Adreça electrònica: voluntariat@voluntariatperlallengua.cat

2.000.000 d'independentistes

L’independentisme català ha quedat definitivament normalitzat com un sentiment compartit per una bona part dels catalans, fins a dos milions de persones, segons un estudi elaborat pel Cercle d’Estudis Sobiranistes basat en 21 enquestes realitzades entre 1991 i 2008 per diversos estaments públics i privats.

La foto fixa d’aquest sentiment independentista, en les xifres que ahir va donar a conèixer el seu autor, l’investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Marc Belzunces, quantifica un 35% de partidaris i un 45% de contraris de la separació amb Espanya. Sempre segons aquestes dades, en un hipotètic referèndum per a la independència, la clau estaria en mans d’un 20% d’enquestats que s’han mostrat indecisos a la proposta. En xifres absolutes, dos milions de catalans s’han declarat independentistes en aquestes enquestes ara comparades, mentre que 2,7 milions han opinat just el contrari; un milió de catalans o bé no contesten o no es posicionen.

Més enllà del clixé
El perfil majoritari del català independentista no ofereix grans novetats respecte del clixé habitual: una persona que viu en un municipi de menys de 10.000 habitants, amb estudis universitaris, simpatitzant políticament de CiU o d’ERC i consumidor de premsa i de televisió en català. En qualsevol cas, aquest clixé es difumina més enllà d’aquestes característiques bàsiques, només tenint en compte els sufragis sumats pels nacionalistes i pels republicans en les últimes eleccions al Parlament del 2006. En aquells comicis, CiU i ERC, en tant que partits que concentrarien el simpatitzant independentista, van aconseguir 935.756 i 416.355 vots, respectivament. Hi ha, doncs, almenys mig milió llarg d’independentistes que o bé no van votar o bé van preferir altres opcions polítiques no sobiranistes, però que en un referèndum triarien la independència.

Una dada també rellevant de l’estudi, que ahir es va presentar amb el suport del president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, i la diputada del Partit Quebequès Lisette Lapointe, és el posicionament de la vella i de la nova immigració respecte de la independència: les persones nascudes a l’Estat espanyol es pronuncien en un 68% en contra de la separació, però aquest percentatge es corregeix notablement entre els catalans que han nascut a la resta del món (29,2% a favor i 36,9% en contra). En aquest últim grup, per zones geogràfiques, la nova immigració provinent de l’Europa de l’Est és la més sensible al cas català (31,7% a favor i 25% en contra), mentre que els ciutadans provinents de l’Amèrica Llatina són els més reticents (29,7% a favor i 44,8% en contra).

L’efecte del progenitor
L’estudi de l’investigador del CSIC conté encara un apartat de dades addicionals, treballades a partir de les 17 enquestes que aporta l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), que detalla encara més les conclusions dels quadres generals amb un resultat gairebé d’empat entre independentistes i unionistes de pare o mare nascut fora de Catalunya (40% sí i 44,4% no). També en aquesta addenda hi ha un gràfic que revela que els homes són lleugerament més independentistes que les dones (35,3% i 32,9%).

Per acabar el treball comparatiu, les dades de l’ICPS permeten concloure també que la independència també va per barris de Barcelona i que només a Gràcia triomfa aquesta opció (44,4% a favor i 41,2% en contra). La Barcelona més unionista es troba a Nou Barris (25,3% a favor i 56,5% en contra) i Sarrià-Sant Gervasi (31,4% a favor i 53,5% en contra).

Font: Avui.cat

Suport social a la Independència de Catalunya (1991 - 2008). Comunicat del CES

Estudi d'en Marc Belzunces (pdf)