El CAT a la matrícula? és possible!

El Servei Català de Trànsit ha retirat la multa que va posar la Guàrdia Urbana de Barcelona el 7 de novembre a un conductor que circulava amb el distintiu CAT enganxat a la matrícula. El conductor, David Fernàndez Escolà, membre de la comissió executiva de Reagrupament de Sant Andreu, va recórrer contra la multa de 92 euros al·legant que el distintiu –enganxat sobre la E– no tapava la matrícula i que els agents no van tenir cap problema a llegir-la a l'hora de posar-li la denúncia. A més, en el seu recurs Fernàndez, assessorat per l'advocada d'Òmnium Cultural, recorda que, segons un reglament del Consell d'Europa del 1998, no s'està obligat a mostrar el distintiu de l'Estat si no se surt a l'estranger. Pels motius al·legats, el Servei Català de Trànsit ha donat la raó al conductor i ha resolt que quedi sense efecte la denúncia. Segons Fernàndez, això demostra que si un conductor que porta el CAT es nega a treure'l i és multat, «el recurs es pot guanyar, com ha quedat demostrat». Pocs dies després de ser denunciat, el membre de Reagrupament va denunciar a aquest diari el tracte que havia rebut de la Guàrdia Urbana, ja que segons va assenyalar els agents el van amenaçar de denunciar-lo per desobediència a l'autoritat i d'immobilitzar-li el cotxe si no desenganxava l'adhesiu del CAT davant d'ells. A més, Fernàndez va criticar que els agents equiparessin el fet de portar el distintiu del CAT a la matrícula amb el fet de dur enganxat un adhesiu amb un símbol xenòfob. Un dels agents, va explicar Fernàndez, va arribar a demanar-li que tragués l'adhesiu i que si volia el tornés a enganxar més tard. Els fets van tenir lloc el dissabte 7 de novembre als jardinets de Gràcia, on la Guàrdia Urbana feia un control rutinari.

Font: elPUNT.cat

És més fàcil estudiar català en universitats europees que en espanyoles

Cursar estudis de llengua, literatura i cultura catalana fora de Catalunya és possible en 172 universitats d'arreu del món. Alemanya, amb 28 centres universitaris, és el país amb més oferta, seguit del Regne Unit (21), els Estats Units (20), França (19) i Itàlia (18). L'Estat espanyol ocupa el sisè lloc, amb només 11 universitats. "Des de l'àmbit acadèmic espanyol, els falta convenciment i creure's que l'Estat espanyol és un estat plurinacional", ha dit el director de l'àrea de llengua i universitats de l'Institut Ramon Llull, Andreu Bosch.

Cada curs, 7.500 alumnes de tot el món aprenen català a 172 universitats de tot el planeta. La majoria dels centres s'agrupen a Europa, però també n'hi ha a indrets tan diversos com el Camerun, Austràlia i l'Urugai. Aquest curs s'ha començat la docència a la Índia, a la universitat de Columbia (EUA), Munich i Grenoble.

El primer país en tenir una universitat que impartia estudis catalans va ser el Regne Unit, ara fa dues dècades. Ara, l'Institut Ramon Llull està fent gestions per incrementar la presència d'estudis catalans al Japó, on ja hi ha dues universitats que en fan, i al Marroc, on encara no n'hi ha cap.

El Barça, Dalí i Ferran Adrià
Segons les dades de l'Institut Ramon Llull, que té convenis amb 126 centres, dues terceres parts dels alumnes de català arreu del món són estudiants de carreres de lingüística. L'altre terç s'interessa pel català per raons diverses, entre els quals hi ha "el Barça, els artistes com Miró, Dalí i Barceló" i fins i tot els cuiners de renom com Ferran Adrià i Carme Ruscalleda, tal com explica el director de l'àrea de llengua i universitats de l'Institut Ramon Llull.

Altres dels alumnes decideixen estudiar català perquè han estat a Catalunya, perquè "els agrada la manera de viure", perquè hi volen anar d'Erasmus o a treballar o bé perquè hi tenen vincles familiars. Així ho indica la directora dels estudis catalans de la universitat parisenca de la Sorbona, la catalano-francesa Monique Güell.

A la Sorbona hi ha 90 estudiants que cursen estudis de català, una xifra que s'ha estabilitzat en els darrers anys. Els alumnes poden fer-hi assignatures de tots els nivells, inclosos els màsters, els postgraus i les oposicions a catedràtic d'institut.

Els representants de l'Institut Ramon Llull han aprofitat aquesta setmana la fira Expolangues per difondre els estudis catalans que es poden fer arreu del món. La mostra, que va començar aquest dimecres i acaba aquest dissabte, és la més important d'Europa en matèria lingüística. El català, llengua parlada per 10 milions d'europeus, és l'idioma convidat d'honor en aquesta edició.

Font: AVUI.cat

Patriotes i polítics

A vegades tenim la temptació de considerar els polítics com a éssers d’un altre planeta, com si visquessin allunyats de la realitat, en un núvol, distants i intocables. I a voltes no anem errats, els polítics tenen la rara saviesa de matar i ferir sense veure la sang, lluiten entre sí com els antics senyors feudals, envien les seves hosts a enfrontar-se a les hosts del seu enemic i ells s’ho miren des de la torre de l’homenatge del seu castell. Al camp de batalla, el pobres soldats de cada bàndol lluiten i moren pel seu senyor i mai, quasi mai, saben que lluiten no per ideals sinó per la benaurança del seu senyor.

Els patriotes, en aquest joc polític, som com els soldats de peu, l’anomenada fidel infanteria, seguim senyors que són els polítics i que no sempre estan al nivell dels seus súbdits. Lluitem, hi posem esforç, deixem bous i esquelles en una lluita diària per ideals tant enlairats com la Llibertat i la Pàtria. No busquem beneficis ni càrrecs, si arribem a sergents és per obrir bretxes en els regnes enemics i no per defugir la lluita. Però estem allunyats dels polítics, sabem que ells compartiran pessebre amb els que realment són els nostres enemics i tot i així seguim lluitant.

Aquest divorci entre els patriotes i els polítics és difícil de resoldre, vivim en móns oposats o com a molt distants, els de peu no sabem jugar a escacs com els senyors, ens abrandem i no mesurem les paraules, obrim escletxes i ens llancem sense mirar enrere, oferim els nostres pits al foc enemic i no busquem cap altre premi que el deure acomplert.

Potser algun dia aprendran els polítics que no poden jugar amb els seus peons, sense ells no són res, ja és prou difícil conciliar els polítics amb la ciutadania, pensem com ho ha de ser fer-ho amb aquests bojos idealistes com som els patriotes! Si us plau, quan hi hagi un altre ball de bastons que sigui per a prendre el poder, per a fer fugir l’invasor de casa nostra, i no per a picabaralles entre polítics que tant sols deixen com a rastres la corrua de patriotes que han tornat a casa decebuts. Cap més lluita fratricida entre patriotes per ambicions personals, no ens ho podem permetre, calen tots els caps i tots els braços, les ambicions deixem-les a casa, en la vida diària, ambicionem la felicitat pròpia sense hipotecar la del país, siguem servents de la causa i no ens servim d’ella.

Xavier Andreu

L'excusa del català

El 96,5% dels espectadors anirien igualment al cinema, o més sovint, si augmenta l’oferta de films doblats o subtitulats en català. Si només es pogués veure cinema exclusivament en català (i no el 50% de còpies, com preveu la nova llei), el 88,75% dels espectadors anirien igualment a veure una pel·lícula si els interessa. Són dades d’un estudi elaborat pel catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat Oriol Amat, al qual ha tingut accés l’AVUI. Aquest estudi va ser encarregat a la Universitat Pompeu Fabra per Fedicine, la federació de distribuïdors que aplega les majors, i pel Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya, l’entitat que ha convocat per avui el tancament de 575 sales de cinema com a protesta per la Llei del Cinema de Catalunya.

Les dades d’aquest estudi posen en entredit les previsions catastrofistes del Gremi d’Empresaris de Cinema, que dimarts passat va parlar d’“apocalipsi” invocant un altre estudi econòmic, elaborat en aquest cas pel Dr. José M. Gay de Liébana, de la Universitat de Barcelona. A diferència de l’estudi d’Amat, aquest segon estudi posa l’accent en la situació del sector: en concret, en els balanços de situació de les empreses, afectades per una crisi que s’està covant des de fa anys i que afecta tot l’Estat. El principal argument esgrimit dimarts passat pels convocants de la vaga és que l’alteració de les regles del joc, combinada amb la difícil situació econòmica per la qual passa el sector, tindrà efectes catastròfics.

L’estudi d’Oriol Amat, presentat un mes i mig abans, igualment retrata la difícil situació de l’exhibició cinematogràfica (fortes pèrdues d’espectadors des del 2003, tancament de sales, percentatge molt baix d’ocupació...), i apunta a la pirateria com a principal causa de la baixada de les recaptacions. Un problema que, a diferència de la llei catalana del cinema, no ha provocat cap mena de protesta de distribuïdors i exhibidors.

Possibles beneficis
L’estudi d’Oriol Amat fa un càlcul de l’impacte que pot tenir la llei en la venda d’entrades. Partint de la versió anterior, que només obligava a doblar el 50% en català a partir de les 16 còpies, tindria uns efectes que poden anar de la pèrdua de 5,82 milions d’euros de taquilla (això seria l’escenari més pessimista), fins a un augment de 4,62 milions d’euros (escenari més optimista).

L’impacte de les quotes d’exhibició s’ha calculat a partir d’enquestes a 400 persones realitzades el mes de novembre del 2009, en el moment d’entrar als cinemes Cinesa Diagonal, Aribau, Heron City i Mataró Parc. A aquesta enquesta pertanyen les dades citades a l’inici d’a quest reportatge.

L’altre impacte econòmic important que destaca l’estudi d’Oriol Amat és el preu de doblar al català totes les pel·lícules que igualin o superin les 16 còpies (és a dir, que s’estrenin en 16 o més sales de cinema simultàniament). Això podria costar entre 5,72 i 7,36 milions d’euros, quantitats que podrien augmentar considerablement, ja que segons la versió de la llei aprovada pel govern, el cinema nord-americà s’haurà de doblar a partir de les dues còpies (pràcticament tot). L’estudi diu que “és altament recomanable que el cost del doblatge sigui assumit per l’administració”.

El 78% o el 4%?
El Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya va argumentar, per justificar la protesta d’avui, que la baixada de la taquilla si s’obliga a doblar al català tot el cinema nord-americà seria del 78,7%. L’altre estudi, en canvi, oscil·la entre pèrdues del 4,47% de taquilla o augment del 3,55%. Aquesta diferència tan espectacular s’explica perquè en el primer cas es pressuposa que les majors no doblaran cap pel·lícula al català. Com que controlen el 71,57% del mercat (dades del 2009 ofertes pel Gremi), el resultat serà catastròfic.

Serà aquesta la posició de les majors? Els grans estudis de Hollywood, representats per Fedicine, no s’han pronunciat gaire en aquest tema. El passat mes de desembre, Luis Hernández, màxim representant de Fedicine, va deixar entreveure que el problema no són els diners que puguin perdre: “Des del punt de vista de la distribució –va afirmar–, la llei suposa un problema molt greu. Si els distribuïdors admeten les quotes, estarem perduts: les haurem d’admetre amb les altres llengües oficials d’Espanya, i a tot Europa s’obrirà la capsa de Pandora”.

Aquest argument és qüestionat per la Plataforma per la Llengua, que també ha mogut peça en un camp que considera clau per a la normalització: segons un estudi que va presentar el mes passat, el català és a la cua d’Occident pel que fa a presència als cinemes i legislació que la garanteixi, i hi ha tota mena de normatives, des de Finlàndia fins al Quebec, passant per Bèlgica o els països bàltics, que protegeixen llengües minoritàries amb molts menys parlants que el català.

El Baròmetre de la Comunicació va divulgar divendres passat una altra dada relacionada directament amb aquest tema: el 82% dels catalans estan d’acord que les pel·lícules estiguin disponibles en català i castellà, segons informa l’agència Europa Press. Un 9,9% hi està més aviat en desacord, i un 2,2% hi està totalment en desacord.

La llei del cinema de Catalunya va ser aprovada pel govern el 12 de gener passat i actualment està en fase de tramitació parlamentària. La conselleria de Cultura espera que s’aprovi pel tràmit d’urgència el mes de juliol. Si Convergència i Unió, que ja va intentar aprovar una llei semblant fa onze anys, hi vota finalment a favor, la llei podria comptar amb un suport parlamentari del 87,4%.

Font: AVUI.cat