Multat per dur el CAT a la matrícula

La Guàrdia Urbana de Barcelona va multar dissabte un conductor perquè duia a la matrícula del cotxe el distintiu CAT. El conductor es va negar a desenganxar l'adhesiu i els agents van decidir sancionar-lo. Segons el reglament, dur un adhesiu a la matrícula és sancionable, però la Guàrdia Urbana no té instruccions de multar els conductors que portin el CAT.

David Fernàndez Escolà, membre de la junta provisional de Reagrupament Vila de Gràcia, ha estat sancionat per circular amb el distintiu CAT enganxat sobre la E de la matrícula del seu cotxe. Segons Fernàndez, els agents van amenaçar de denunciar-lo per desobediència si no desenganxava allà mateix l'adhesiu. Els fets van tenir lloc dissabte a la tarda als Jardinets de Gràcia, on la Guàrdia Urbana feia un control rutinari. «Em van aturar i em van demanar la documentació del cotxe. Quan els agents van veure que duia el CAT, em van dir que era il·legal portar un adhesiu a la matrícula i que l'havia de desenganxar», explica Fernàndez. «Com que m'hi vaig negar la patrulla em van dir que em denunciarien per desobediència o m'immobilitzarien el cotxe.» La discussió va pujar de tot. Una altra patrulla s'hi va acostar i va aconsellar a Fernàndez que retirés el distintiu i que si volia el tornés a enganxar més tard, recorda Fernàndez. La picabaralla es va asserenar quan una amiga de Fernàndez, advocada, va intervenir-hi. Finalment, Fernàndez va marxar amb el distintiu enganxat, però multat perquè duia l'adhesiu. Al juny un altre conductor va ser multat a Barcelona per portar el CAT a la matrícula.

Font: elPUNT.cat

Metges estrangers insulten i escridassen malalts per parlar en català

La Plataforma per la Llengua ha denunciat que ha rebut més de 40 denúncies de malalts que han estat escridassats, insultats i vexats per metges de la sanitat pública per expressar-se en català i no voler passar a fer-ho en castellà , segons ha informat RAC 1.

Segons la Direcció General de Política Lingüística, els cursets de català que organitzen alguns hospitals per a metges estrangers són d'assistència voluntària, mentre que les sessions formatives sobre el sistema sanitari català que es fan als professionals nouvinguts són en castellà.

Actualment, un 14% dels metges que exerceixen a Catalunya no tenen passaport espanyol. La Plataforma per la Llengua voldria que fossin informats amb claredat que segons la legislació vigent, la llengua pròpia del país és el catala , ja que és d'ús oficial, juntament amb el castellà.

Font: Nació Digital

Els atacs al cinema català. Víctor Alexandre

Les gestions que l’Acadèmia del Cinema Català ha fet a Los Angeles, a través del seu president, Joel Joan, per tal que les pel•lícules catalanes puguin entrar en l’apartat de films de parla no anglesa en els Oscars de Hollywood han esverat força els immobilistes catalans. Alguns les han blasmat obertament i d’altres les han menyspreat tot menyspreant també el cinema català fins al punt de dir que no existeix. Però no és veritat. Cada any produïm tantes pel•lícules com Suècia, per exemple. L’única diferència –gran diferència- és que Suècia és un Estat amb un mercat interior cohesionat i amb un grau molt elevat d’autoestima. Nosaltres, en canvi, no sols no tenim Estat, sinó que la nostra incohesió nacional –en el conjunt dels Països Catalans- és brutal i, a més, tenim un mercat veí que és hostil a les produccions en la nostra llengua. Vull dir que els mateixos espectadors espanyols que no tenen cap problema a l’hora de veure una pel•lícula en versió original danesa a Burgos, posem per cas, rebutgen obertament una versió original catalana. Fins i tot encara que la presència del català hi tingui un caràcter testimonial. Aquest va ser el cas de la pel•lícula Salvador. Un espectador va ser testimoni de la irritada reacció d’altres persones quan va arribar l’escena en què Puig Antich parla en català amb la seva germana. Hi va haver un gran rebombori a la sala i molts espectadors la van abandonar. En acabar-se la projecció, el testimoni, intrigat, va preguntar a la taquillera si aquella reacció era normal i aquesta li va respondre literalment això: “En algunes sessions hi ha gent que marxa, però n’hi podria haver més perquè són moltes les que ja ni entren a la sala. Pregunten si és cert que s’hi parla català i com que els he de dir la veritat, que hi ha algunes frases en aquest idioma, ja en tenen prou per no comprar l’entrada”.

Aquesta és la situació. D’això no en parla el senyor Ignasi Guardans, director general de l’Institut de Cinematografia espanyol, quan diu que la selecció de films que poden anar a Hollywood la decideix l’Acadèmia espanyola, no pas l’Estat. La selecció, certament, la fa l’Acadèmia, però aquesta selecció és indestriable del prejudici espanyol de no considerar representativa tota producció estatal que no parli la seva llengua. I aquest prejudici sí que és responsabilitat de l’Estat. L’Estat sí que té l’obligació d’explicar que el català és la llengua pròpia de Catalunya i que tot rebuig a una llengua és també un rebuig al poble que la parla. Per això, perquè no sols no tenim Estat sinó que tenim un Estat en contra, ens veiem obligats a cercar altres vies per a la projecció exterior del nostre cinema. I això és el que està fent Joel Joan amb intel•ligència, conscient que una nominació als Oscars, encara que no passi d’aquí, ja garanteix una certa distribució a Europa. Exquisit, per altra banda, el seu raonament i exquisida també l’autoestima que traspua: “El català ens fa únics al món. En un món globalitzat, ser únic és vital. I això, en lloc de treure’t espectadors, te’n pot aportar, perquè diluir-te en una massa angloparlant o hispanoparlant és desaparèixer. La teva llengua demostra que ets especial, que tens un punt de vista propi”.

Els partits incompleixen el pacte sobre la transparència

Després de firmar l’acord sobre transparència i autolimitació de despeses de l’any 2001 els partits han continuat amb la mateixa línia de despeses electorals; no s’ha creat el grup de treball que havia de limitar el cost de les campanyes i la informació que s’havia compromès d’enviar a la Sindicatura de Comptes, sovint no s’ha presentat o s’ha presentat fora de termini. Tampoc s’ha facilitat tota la informació acordada sobre comptabilitat ordinària dels partits mentre que la majoria de fundacions vinculades a les formacions polítiques han enviat les seves xifres fora de termini i sovint a requeriment del síndic. Aquestes són algunes de les conclusions que extreu la Sindicatura en l’informe sobre l’Acord de transparència i autolimitació de despeses electorals i de finançament dels partits corresponents als anys 2003 a 2006, el primer que es fa sobre aquest tema.

“De l’anàlisi individual es desprèn que cap formació política va disminuir les despeses en les eleccions del 2003 respecte de les de 1999”, assenyala l’informe. En la següent convocatòria, el 2006, només el PSC va reduir la despesa electoral un 10,5% –també és la formació que més havia gastat–, mentre que la resta van augmentar entre un 6,9% i un 23,5%. “Fet que contradiu el primer punt de l’acord de transparència”, lamenta l’informe.

En els comicis de l’any 2003 només ICV va complir el compromís pactat de presentar el pressupost de campanya cinc dies abans de l’inici de la cursa electoral. El 2006, ICV-EUiA i CiU van presentar-ho en el termini previst mentre que ERC i PSC ho van fer fora de termini i PP i C’s van passar. D’altra banda, únicament CiU ha informat de les quantitats que ha rebut a través de crèdits i cap partit ha informat sobre les variacions de pressupost.

La comptabilitat ordinària dels partits és un altre dels punts que provoquen les queixes del síndic, tant pels incompliments de calendari com per la falta d’informació. Tampoc les fundacions es van afanyar gaire a aportar les seves xifres i en la majoria de casos el síndic les va haver de reclamar.

Font: AVUI.cat