Antisemitisme a Catalunya

En els darrers dies s'han produït tres fets que han fet reflexionar molts militants d'Unitat Nacional Catalana i que tenen com a protagonistes directes o indirectes els jueus.

Es tracta del 60è aniversari de la fundació de l'Estat d'Israel, del lamentable article d'Arcadi Espada publicat a El Mundo en què distingia entre jueus i persones, i de la invitació per part del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) de la terrorista Leila Khàled a fer una conferència.

És innegable que Catalunya ve d'una tradició cristiana majoritària per uns fets històrics innegables, i un nacionalisme identitari com el nostre reconeix aquest fet. Però està clar que en el món actual el sentiment cultural, convivencial, i de valors dels catalans s'estén més enllà de la pura creença religiosa i permet que a la societat catalana i al nostre partit convisquin persones catòliques, agnòstiques, atees i també seguidores d'altres religions o creences.

Malgrat això, resulta obvi que en una societat occidental i avançada com la nostra ens és molt més fàcil conviure de forma cordial i civilitzada amb altres religions amb qui compartim valors semblants als nostres, com poden ser —per exemple i no només— protestants, ortodoxos i, és clar, jueus. I més tenint en compte que avui dia a Occident hi ha una amenaça molt clara d'integrisme islàmic, que patim també aquí a Catalunya, i on l'Estat d'Israel ha estat i segueix estant a la primera línia de combat

I ja parlant dels fets en concret, ens resulta ben curiós com en el cas d'Arcadi Espada, enemic declarat de la causa catalana, també es declara per voluntat pròpia enemic dels jueus, car fins ara no hem sentit ni hem vist escrita cap rectificació respecte al seu escrit. És la mateixa estranyesa que ens causa veure com els mateixos que condemnen i s'esquincen les vestidures davant un atemptat d'ETA aplaudeixen Leila Khàled. Que alguns que s'autoanomenen independentistes catalans estan en contra de la fundació de l'Estat d'Israel i no volen que el poble jueu pugui gaudir d'un estat des d'on defensar els seus interessos i la seva pròpia supervivència. I que els mateixos que cada dia ens parlen obsesivament de les imposicions del patriarcat i a favor del drets de la dona, estiguin a favor d'integristes islàmics.

Per tot això, des d'Unitat Nacional Catalana se'ns fa sovint molt difícil entendre quina mena de dirigents tenim, què passa pel cap d'alguns intel·lectuals residents a Catalunya, i quina mena d'independentisme defensen alguns dels nostres compatriotes.

Secretariat Nacional d'Unitat Nacional Catalana. 20 de Maig de l'any 2008