Swiss Air retira el català dels seus vols

La companyia aèria suïssa Swiss Air ha retirat el català dels seus vols després d'haver rebut, segons el seu portaveu, les queixes de "molts ciutadans espanyols". El cas va començar amb una carta de José Manuel Opazo, militant de l'espanyolista Unión Progreso y Democracia de Rosa Díez, dirigida a la companyia, en què criticava "l'anormalitat" que suposava que en un vol de Barcelona s'usés el català, un "dialecte regional secundari" que parlen "només unes 700.000 persones al món". Tot i que un col·lectiu de catalans a Zurich, així com la Generalitat, han instat a la companyia a usar de nou el català, difícilment es revertirà la situació. És, lamentablement, un nou exemple de la facilitat amb què, mitjançant les mentides i difamacions més barroeres, es poden fer recular els espais de normalitat aconseguits pel català.

D'aquesta manera, i arran de la carta enviada per Opazo, que en una primera versió afirmava que era secretari general de Catalunya d'UPyD –quan tan sols és un militant-, i que, a més de les perles anomenades anteriorment, afirmava que algunes autonomies promovien l'ús del català "en un comportament similar als nazis", un grup de catalans instalats a Zurich van escriure una carta de resposta a Swiss Air. En ella, explicaven que "el català és el setè idioma de la Unió Europea" i que "el parlen més persones que el danès i el finès". També advertien que actualment "hi ha alguns polítics espanyols que estan dirigint una campanya agressiva contra la cultura catalana", fet pel qual demanaven a la companyia que continués amb la seva política de "respecte per les cultures de les regions i nacions d'Europa".

Tot i això, Swiss Air, al·legant una gran quantitat de queixes de ciutadans espanyols, tot i no especificar el nombre, ha decidit utilitzar el castellà en detriment del català, ja que "és la primera llengua oficial d'Espanya", tot i tenir consciència "que no poden fer content a tothom". La secretaria de Política Lingüística, en conèixer la situació, ha informat que ha adreçat "una carta a Swiss Air per recordar-los la normativa lingüística i instar-los a continuar fent servir el català en les seves comunicacions per megafonia dins dels avions".

De nou, mesos després del cas "Air Berlín", la demagògia i la mentida barata han estat suficients per retallar els drets lingüístics dels catalans.

Solidaritat amb els Bombers de Barcelona

Des de l'agrupament de Barcelona d’Unitat Nacional Catalana volem donar suport a la PBB (Plataforma Bombers de Barcelona)

La PBB neix amb la intenció d’unir tots els Bombers de Barcelona.
Des d’aquesta Plataforma es vol ser la força humana i moral que recolzarà les negociacions del Conveni amb l’Ajuntament, defensant una política de MÍNIMS que s’hauran de satisfer per poder arribar a un acord.

Aquests mínims, queden reflectits en els Estatuts de la PBB:

1. Clàusula de Garantia Salarial: al voltant de l’IPC real
2. Assoliment del nivell C1 de català
3. Revisió del preu d'hora extra
4. Ajust de l’horari setmanal
5. Vehicles nous
6. Manteniment de les casernes
7. Una plantilla mínima per a donar servei a la ciutadania
8. Salari com el dels professionals de qualsevol altre municipi.

Així doncs, denunciem la poca inversió de l’Ajuntament de Barcelona envers al cos de bombers fent que aquests siguin bombers de segona en comparació als de la Generalitat.
De la mateixa manera, donem suport als sis bombers amb expedients oberts per exigir els seus drets.
Denunciem també el silenci de TV3 i de tots els medis de comunicació que fa temps estan dominats per un partit espanyolista, el PSC.
Des d’UNCat ens posicionem clarament a favor dels Bombers de Barcelona ja que per salvar les vides dels ciutadans necessiten les eines adequades.

Unitat Nacional Catalana - Barcelona. 9 de desembre de l'any 2008.

Homenatge a Francesc Macià

Avergonyit. Xavier Sala i Martín

La setmana passada, la revista anglesa The Economist va publicar un article en què es criticava, entre altres coses, la política lingüística de Catalunya. L’article arribava a qualificar la nostra llengua d’“obsessió nacionalista”. El delegat del govern, Xavier Solano, va publicar una resposta a la web de la Generalitat, que m’ha fet sentir avergonyit. Per què avergonyit? Doncs avergonyit perquè el delegat podria haver mencionat “l’obsessió nacionalista” britànica (o nord-americana) que obliga els seus nens a estudiar en anglès sense donar-los l’opció d’estudiar en urdú o xinès, i no ho ha fet. Si la definició d’“obsessió nacionalista” és que un utilitza la llengua pròpia a l’escola, sense donar llibertat de triar qualsevol altra llengua, aleshores els anglesos, els americans, els espanyols, els suecs, els francesos i la resta del món té la mateixa obsessió, perquè, que jo sàpiga, els pares no poden triar la llengua de les escoles en cap d’aquests països. ¿O és que els nens immigrants poden estudiar en àrab a Valladolid?

Avergonyit, perquè la Generalitat podria haver aportat dades sobre les nacionalitats dels professors a la universitat catalana i hauria demostrat que és mentida, repeteixo, mentida, que no es contracti professors que no parlen català. Jo faig classes a la UPF des de fa anys i tinc companys argentins, xilens, japonesos, nord-americans, italians, espanyols i de molts altres països que no parlen ni una paraula de català! I si l’editor de The Economist s’hagués preocupat de comprovar les seves frívoles afirmacions, ho hauria vist. És més, si això de les llengües fos un problema, veuríem les universitats catalanes darrere de les espanyoles als rànquings. En realitat, estan per sobre.

Avergonyit, perquè podria haver explicat que, sense immersió, un país corre el risc que es creïn guetos lingüístics on els fills dels immigrants mai s’integren, cosa que pot acabar en segregació i violència, com ha passat en altres països veïns. Si una cosa s’ha fet bé a Catalunya en les darreres dècades, ha estat el procés d’integració i adaptació dels emigrants a Catalunya. I jo en soc un exemple: em dic Martín (i no Martí) perquè sóc descendent de gent que ve de Salamanca!

Avergonyit, perquè podria haver documentat que a Catalunya hi ha dos tipus de persones: les que parlen català i castellà i les que només parlen castellà. Si les acusacions d’imposició lingüística fossin certes, seria comú trobar ciutadans monolingües catalans incapaços de parlar el castellà. La realitat és que no hi ha gairebé ningú que només parli català. Jo, de fet, no conec absolutament ningú. En canvi, conec una infinitat de persones monolingües castellanes, entre les quals n’hi ha moltes que han viscut a Catalunya tota la vida. Potser hauria estat bé que el delegat de la Generalitat aportés números sobre la quantitat de persones monolingües catalanes i monolingües castellanes a Catalunya perquè els anglesos s’assabentessin de la realitat tal com és.

La competitivitat del país
Avergonyit, perquè la Generalitat podria haver mencionat que els executius de les multinacionals que són enviats a Finlàndia no es queixen pas que allà es parla en finès (una llengua molt més minoritària que el català) i que, per tant, el fet que a Catalunya es parli el català no ha de reduir la competitivitat del país. Catalunya té molts problemes de competitivitat. Molts. Però un d’aquests problemes no és la llengua. Entre altres coses, perquè Espanya té els mateixos problemes de competitivitat i resulta que allà no tenen bilingüisme. ¿O és que la innovació a la monolingüe Extremadura està pels núvols?

Avergonyit, perquè podria haver aportat dades sobre notes de PISA per demostrar que els nens bilingües no treuen pitjors notes que els nens monolingües espanyols (i això inclou les notes de llengua espanyola), la qual cosa demostra que estudiar en català no resulta cap impediment. També podria haver explicat que els nens bilingües tenen més facilitat per aprendre terceres o quartes llengües, cosa que és bona per a ells i per a la competitivitat de tota l’economia. Això ho podria haver documentat amb dades de penetració de l’anglès a Catalunya en comparació a les monolingües Castella i Lleó o Andalusia.

Avergonyit, perquè no hi ha sabut explicar que no hi ha d’haver cap problema quan un poble demana més transferències, per més que les transferències augmentessin el 2001. A Catalunya, a Espanya i fins i tot al Regne Unit, la voluntat popular que vol canviar lleis està per sobre de les mateixes lleis. I això fa que les lleis canviïn i les Constitucions canviïn. ¿O és que no ha canviat 25 cops la Constitució dels Estats Units? ¿O és que no es fan lleis noves a la Gran Bretanya? I si els catalans hem votat legítimament un Estatut que demana més inversions a Catalunya, aquesta és la voluntat popular i punt. Sembla mentida que una revista teòricament liberal com The Economist pensi que un Estatut aprovat per la voluntat popular té menys validesa moral que un acord a què van arribar CiU i PP fa uns anys. I si els nacionalistes catalans volen cada dia més i ho volen de manera democràtica, quin problema hi veu l’Economist?

Avergonyit, en definitiva, perquè en lloc de defensar el nostre país i la nostra llengua amb raonaments lògics i racionals, documentats amb dades per evitar que els que ignoren la realitat catalana es creguin els demagogs que escriuen articles plens de falsedats i invencions, en lloc de fer això, dic, la Generalitat va i explica que tenim mil anys d’història i defensa patèticament l’honorabilitat del president Pujol, a qui la revista acusa de “cacic” com si el punt més important de l’article fos aquesta acusació. Sense posar en dubte l’honorabilitat del millor president que Catalunya ha tingut al llarg de la història, la patètica i ridícula resposta del nostre govern demostra que és incapaç de defensar el nostre país, la nostra llengua i la nostra realitat cultural i econòmica. Per tot això, em sento avergonyit.