L'espoli fiscal dels Països Catalans

El govern espanyol ha publicat, per primer cop, les balances fiscals en un exercici -assegura- de transparència que ha d'acabar amb determinats tòpics que parlen de la insolidaritat d'algunes comunitats. El secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, ha comparegut per difondre els càlculs de l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF) sobre la balança fiscal de les comunitats autònomes amb l'Estat. Són les primeres balances que duen el segell oficial de la Moncloa, i que per tant, són assumides com a vàlides.

L'ESPOLI

El ministeri d'Economia xifra el dèficit fiscal català de l'any 2005 entre el 6,38% i el 8,70% del PIB, depenent del mètode de càlcul i les imputacions que s'hi fan. Pel mètode del flux de benefici, que atribueix les despeses de l'Estat a tots els beneficiaris independentment d'on es realitzen, el dèficit català és d'entre el 6,38% i el 6,69% del PIB, segons les imputacions de l'IRPF i els interessos del deute per població. Pel mètode del flux monetari, que imputa la despesa només al territori on es realitza, el dèficit català és d'entre el 8,69 i el 8,70% del PIB, i divergeixen en el repartiment de l'Impost de Societats en funció de la distribució territorial de la remuneració d'assalariats.

Les dades contrasten amb les que va donar a conèixer la setmana passada el grup d'experts de la Generalitat. Segons aquell estudi, pel mètode del flux monetari el dèficit és del 9,8% del PIB el 2005 (16.735 milions) i del 9% entre 2002 i 2005 (13.832 milions), mentre que pel flux de benefici és del 7,4% del PIB el 2005 (12.629 milions) i del 6,6% entre 2002 i 2005 (10.206 milions).

Amb les dades de 2005, les Illes Balears (14,20% de dèficit), Catalunya (8,70%) i el País Valencià (6,32%), seguides de Madrid (5,57%), encapçalen la llista del dèficit quan es calcula en funció del flux monetari, però si es fa amb la metodologia defensada per la Comunitat Madrid i per Solbes, el de càrrega-benefici, Madrid ocupa la primera posició en "solidaritat".

DOS MÈTODES, DIFERENTS RESULTATS

El ministeri d'Economia ha presentat sis resultats, quatre elaborats a partir dels mètodes del flux del benefici, i dos pel monetari. L'explicació, segons Ocaña, és que no hi ha un sol mètode que es pugui considerar com a correcte, sinó que n'hi ha molts.

El flux monetari atribueix la despesa pública al territori en què efectivament es materialitza, i té per objectiu avaluar l'impacte econòmic de l'acció del sector públic en un territori. Per aquest mètode, s'assigna els sous dels funcionaris a la comunitat on treballen perquè s'entén que el territori és qui rep l'impacte econòmic.

En canvi, el flux del benefici assigna la despesa a la comunitat autònoma on resideixen els beneficiaris finals, independentment d'on es realitzi de forma efectiva. Per aquest mètode, la despesa associada, per exemple, al Museo del Prado o als ministeris, tots amb seu a Madrid, es distribueix entre totes les comunitats autònomes, perquè s'entén que la feina dels funcionaris estatals beneficia igualment tots els ciutadans espanyols.

Presentació de les balances fiscals

Ball de balances. Ramon Tremosa