Som una Nació i diem PROU! (fotos, aquí)

Unitat Nacional Catalana s'adhereix a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir, que es farà el proper dia 1 de desembre a la Plaça de Catalunya de Barcelona, sota el lema "Som una Nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures"

Convoquem als nostres militants i simpatitzants a concentrar-nos davant del Monument al President Macià, a tres quarts de quatre de la tarda, per anar plegats a la manifestació.

Cal demostrar, amb la unitat del poble català, que estem farts de la situació d'ocupació i menyspreu envers el nostre país, demostrat pels governs espanyols sigui del color que sigui. Per això, i deixant de banda partidismes, tots plegats hem de manifestar-nos per dir: Prou!

Us deixem el manifest fet públic per la plataforma:

"Davant la reiterada fallida de les infraestructures viàries i de transport a Catalunya dependents de l’Estat Espanyol, la Plataforma pel Dret de Decidir i les entitats adherides a la mobilització considerem que:

1- És l’hora que s’acabi el maltractament sistemàtic i continuat a la societat catalana. El menyspreu i el passotisme amb que la ministra espanyola Magdalena Álvarez tracta una qüestió importantíssima per al benestar dels catalans i catalanes ha de tenir com a resposta la mobilització popular.

2- Els catalans i catalanes tenim el dret de decidir quin model nacional d’infraestructures i de mobilitat volem. Cal trencar la dependència, que significa ineficàcia i menyspreu cap a les necessitats i les decisions de la ciutadania del nostre país, pensada i al servei dels interessos centralistes de l’Estat Espanyol. El dèficit inversor, un sistema de finançament injust i l’espoli fiscal són, en aquest sentit, els principals elements que ens porten al carreró sense sortida d’uns serveis i unes xarxes públiques d’ínfima qualitat. Volem decidir i gestionar les nostres infraestructures.

3- La definició d’aquest model de xarxa d’infraestructures ha de ser autocentrat. S’ha de fer des de la proximitat, des de Catalunya. Els darrers 15 anys el servei de rodalies de la Regió Metropolitana de Barcelona ha passat de 64 a 115 milions d’usuaris sense modificar la infraestructura ferroviària, que s’ha degradat. Les inversions previstes des del 92 per a les rodalies de l’àrea metropolitana de Barcelona s’han destinat pràcticament de manera exclusiva a un macroprojecte ambientalment agressiu i que no ens connectarà ni amb Europa ni amb l’Eix Mediterrani, el TAV. No s’han potenciat, adequat ni modernitzat les línies de Regionals existents per crear una veritable malla ferroviària de qualitat a tot el país.

4- Tenim una xarxa viària, especialment la secundària, deficient i més d’un terç dels peatges de tot l'Estat.

5- Les infraestructures aeroportuàries, peça clau per al desenvolupament nacional en el context global, han d’estar gestionades des del territori i no al servei, de nou, d’un sistema centralitzat al servei d’un únic aeroport de primera, Barajas.

6- El model de mobilitat i la xarxa viària i d’infraestructures que reivindiquem ha d’estar al servei i a l’interès general de les ciutadanes i els ciutadans de tota Catalunya i amb criteris d’equilibri territorial. La societat es mereix un servei de transports públics de persones i de mercaderies de qualitat i de proximitat.

En aquest sentit des de la societat civil catalana reclamem:

1- La solució immediata, per dignitat nacional, del desgavell de les infraestructures actualment en execució i la priorització de les inversions i els recursos per al bon funcionament de les rodalies de RENFE.

2- Un nou sistema de finançament per a Catalunya just i transparent que permeti conèixer les balances fiscals i gestionar adequadament les infraestructures; de manera immediata, el compliment dels compromisos en matèria d'inversió de l'Estat a Catalunya.

3- La capacitat de decidir des de casa nostra sobre qualsevol planificació, licitació, priorització i execució de l’obra pública i de la xarxa de transports i infraestructures en general que ens afecti, sempre des d’una perspectiva nacionalment autocentrada i ambientalment sostenible.

4- Exigim que es prioritzi la seguretat de les persones treballadores i usuàries, com també que se satisfacin les pèrdues econòmiques particulars i empresarials ocasionades pel desgavell de Rodalies i s’agilitin els mecanismes d’informació, de reclamació i de devolucions a les persones afectades.

5- En definitiva, el dret de decidir el model de país que volem construir, i les condicions per exercir-lo.

Per totes aquestes raons i, de manera especial:

Exigim el traspàs de la Xarxa de Transports de i d'Infraestructures a la Generalitat de Catalunya

Exigim prioritzar les obres i serveis de mobilitat basats en el ferrocarril, el tramvia i demés sistemes de transport públic, tant a l'àrea de Barcelona com al conjunt del territori català

Exigim la publicació de les balances fiscals entre Catalunya i l'estat espanyol

Exigim que la Generalitat de Catalunya recapti i gestioni tots els nostres impostos"

Manifestació 1 de desembre de 2007

17:00 hores a la Plaça Catalunya de Barcelona

Plataforma pel dret de decidir (www.decideixodecidir.cat)

Vergonya!!

Arran del partit de Champions League entre el F.C. Barcelona i el Glasgow Rangers, la capital catalana s'ha vist envaïda de milers d'aficionats britànics, molts d'ells sense entrada per entrar al Camp Nou.

Molts comerços i bars del centre de la ciutat s'han vist obligats a tancar les seves portes, per por als aldarulls dels aficionats radicals incontrolats sota els efectes de l'alcohol, ja que molts d'ells han actuat de forma totalment irrespectuosa cap a la ciutat que els ha acollit, provocant baralles i altres tipus d'incidents.

Tots sabem el costum que hi ha en determinats països de barrejar el consum d'alcohol amb el futbol, però el que no podem permetre és que les nostres forces de seguretat no rebin ordres d'actuar davant d'aquest tipus de faltes de respecte, que tenen el seu màxim exponent en la imatge que els mostrem, on uns quants d'aquests "hooligans" es dediquen a orinar al monument dedicat a Francesc Macià de la plaça de Catalunya.

Hem de tenir clar que si els aficionats catalans fessin el mateix en una estàtua a una ciutat britànica, com a mínim s'endurien una multa. Amb aquesta permissivitat, amb el pretext d'un fals progressisme, l'únic que aconseguim és que els turistes es pensin que aquí tot s'hi val.

Per això, des d'Unitat Nacional Catalana, demanem contundència contra aquest tipus d'escarnis, demanem responsabilitats a Assumpta Escarp, la regidora de seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, i exigim que Barcelona deixi de ser la capital mundial del "bon rotllo".

Unitat Nacional Catalana (UNCat)

8 de novembre de l'any 2007.

Alfons López Tena i Racó Català

El 3 de novembre va començar a Racó Català un fòrum amb el títol "López Tena i el seu model de país: A la Catalunya independent es torturarà en català'". Aquesta infàmia vil, començada per l'usuària Isona reprenent un post de Jordi Martí Font, secretari general de CGT del Camp de Tarragona, és una més de les calúmnies que darrerament em llença la Jihad Hispànica però, venint de compatriotes, mereix resposta.


Sé què és la tortura. Comencí lluitant contra Franco als 14 anys, el 1972, distribuint propaganda, organitzant assemblees, vagues i manifestacions, fent lluita de carrer contra la policia, tot en la clandestinitat, on la pròpia integritat, i la dels altres, penjava del fil d'una detenció i confessió arrencada sota tortura. Tinguí sort, ningú em delatà, però no en tingué la companya que fou violada i torturada fins perdre la raó i suïcidar-se als 17 anys. Si sóc ací és perquè ella no parlà. Sé què és lluitar sota i contra el feixisme, a diferència d'Isona i Jordi Martí Font, que per edat se'n lliuraren.

Aquesta, però, no és la qüestió, sinó la pretensió catalaneta primmirada de no voler la independència si no va lligada a la concreta posició política favorita de l'independentista exquisit, que vol l'Estat català només si és "inclusiu, social, socialista i no autoritari", en el cas de Jordi Martí Font, que afirma: "jo no vull un estat català del Principat que deixi de banda la resta de la nació, la resta dels Països Catalans, que exerceixi una política econòmica ultraliberal i que estigui al servei dels de sempre, amb exèrcit i amb una policia que 'torturi en català'. Gairebé tot això ja ho tinc ara..."

Efectivament, tot això ja ho té ara en espanyol i a Espanya, on els jutges espanyols, aplicant lleis espanyoles a policies espanyols, no eradiquen la tortura, bé perquè no fan res, bé perquè les seves condemnes són sistemàticament indultades pels governs espanyols del PP i del PSOE, que desqualifiquen i amaguen els informes tant d'Amnistia Internacional com del Relator de Nacions Unides sobre la tortura a Espanya, i no apliquen les recomanacions del Consell d'Europa. La minoria nacional catalana això no ho pot canviar, i la majoria nacional espanyola no en vol. En un Estat català, però, depèn de nosaltres fer-ho, amb els nostres jutges i les nostres lleis. Si som independents i volem, podem; si som dependents, ni volent podem.

Espanya sempre ens ha guanyat perquè ells són capaços de dir, com el feixista Calvo Sotelo, "antes roja que rota". Només guanyarem la llibertat si som nosaltres capaços de dir "abans ... que sotmesa", i cadascú que ompli els punts suspensius amb allò que menys li plagui: monàrquica, socialista, capitalista, liberal, autoritària, corrupta, principatina, amb o sense exèrcit, amb o sense tortura. Qui proclama que Catalunya, per ser independent, ha de ser simultàniament o prèvia una altra cosa, és que no vol la independència, vol l'altra cosa.

No és la posició del Cercle d'Estudis Sobiranistes. Volem la independència, i punt. La guanyarem justament per això, perquè no la subordinem a res, no en posem de condicions al nostre Estat per existir. Ni els espanyols, ni cap altra nació independent del món, no en posen perquè existeixi el seu Estat, i per això el tenen, perquè se'l mereixen.

Un únic objectiu, un únic model de nació: independent. A proa s'hi cap.