Pi de les Tres Branques

L'Aplec del Pi de les Tres Branques és un aplec nacionalista que es celebra tots els anys el tercer diumenge de juliol, al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu, Berguedà), al voltant d'un pi de tres besses (pi roig, Pinus sylvestris) de 25 metres d'alçària i un perímetre a la base del tronc d'uns 5 metres. És considerat un símbol de la unitat dels Països Catalans: Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Tres branques que surten simètricament d'una soca única.

Al segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant). Amb el desenvolupament de l'excursionisme a la fi del segle XIX sovint fou centre d'aplecs i cantades, però la seva popularitat arribaria definitivament el 1888, quan mossèn Jacint Verdaguer escrigué el poema "Lo pi de les tres branques" on feia somiar al rei Jaume I, als peus de l'arbre, que seria rei del Principat de Catalunya, València i Mallorca. Esdevingut així un dels símbols de la unitat dels Països Catalans, el 1901 fou cedit pel seu propietari, Tomàs Campà, a la Unió Catalanista. Tanmateix, l'arbre va morir el 1913 i només restà el tronc mort.

El 1987, el Pi de les Tres Branques, molt deteriorat i assecat pel pas dels anys, va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. També es va declarar arbre monumental l'anomenat Pi Jove, que es troba al mateix indret i és usat com a símbol nacionalista des de 1921, on s'hi reuneixen cada any els joves independentistes.

El dia 25 de setembre de 1904 es va celebrar al seu voltant la primera diada nacionalista, repetida cada any fins el 1924, quan fou prohibida per Miguel Primo de Rivera. La guerra civil espanyola i la Dictadura de Francisco Franco després, en van impedir la celebració. El 1980 es va convocar novament una diada d'afirmació nacionalista, a la que hi assistiren unes 3.000 persones. Des d'aleshores ha estat considerada com a baròmetre de la situació dels diversos sectors de l'independentisme, ja que al seu voltant s'hi ha aplegat (i sovint enfrontat) militants del PSAN, PSAN-Provisional, Unitat Nacional Catalana, IPC, ERC, MDT, Estat Català, Catalunya Lliure, Maulets i altres. A l'aplec de 1986 assistiren 14.000 persones i acabà amb cremada de banderes espanyoles i insults als membres de CDC, que deixaren d'assistir. El 1988 hi hagué enfrontaments entre faccions del MDT i el 1991 membres del MDT agrediren assistents d'ERC. Després dels aldarulls de l'aplec de 1996, on 30 encaputxats provocaren enfrontaments entre membres de la Plataforma per la Unitat d'Acció i d'Estat Català, la diada s'ha reconduït i ha pres un esperit lúdic i festiu.

Dintre de les activitats d'UNCat i de els seves joventuts, el proper 20 de juliol ens retrobarem al matí al Pi de les Tres Branques.