La immigració i la demagògia d’esquerra

Plantejo al lector una qüestió. Posem dos fets. Primer: el vídeo de CiU on es presenta un titular d’un diari que diu: “Un magribí no vol que la seva filla de set anys faci gimnàstica a l’escola”. Segona: uns senyors amb corbata que són als bancs de l’oposició al Parlament i que, davant una tancada d’immigrants il·legals a l’església del Pi, fan seu aquell cèlebre eslògan que diu: “Papers per tothom!”

I ara, la pregunta: qui fa demagògia? Qui manipula la realitat? Qui intenta desesperadament obtenir vots? Qui actua amb irresponsabilitat davant del problema de la immigració?

Per a mi, la resposta a totes les preguntes és: l’esquerra catalana. És a dir, el conglomerat format pel PSC-PSOE, ERC i ICV que conforma, probablement, l’esquerra més arnada, retrògrada i passada de moda d’Europa. Respecte a la qüestió de la immigració, el fet és palpable. La resposta de l’esquerra de disseny davant del problema és negar el problema: fer veure que vivim en un paradís multicultural.

Ara: això s’ho poden permetre els polítics progressistes perquè ells es miren el suposat paradís des de lluny. Des de molt lluny. Ells viuen a Sant Gervasi, a Sant Cugat, a Sant Just Desvern o a Girona, en barris de classe alta, i envien els seus fills a escoles privades per a rics i estrangers europeus, on no tenen cap contacte amb el suposat paradís multicultural. L’esquerra de disseny habita una bombolla sense immigració.

El problema, però, és que molts dels votants del PSC-PSOE, ERC i ICV sí que viuen en barris o ciutats plenes d’immigrants, i els seus fills van a escoles públiques on han de compartir aules amb nens que vénen de Bolívia, el Marroc, el Senegal o Romania. I, per a aquests electors, el multiculturalisme de disseny no és cap paradís, sinó un problema. I, a estones, un infern. No ho diuen en veu alta (perquè no és políticament correcte) però ho pensen. I no entenen per què els polítics que dirigeixen el país neguen la realitat.

L’esquerra catalana va seguint, amb molts anys de retard, el seu model: l’esquerra francesa. I tots sabem quins van ser els resultats de l’esquerra de disseny francesa en la seva actitud davant la immigració. Com que ells negaven el problema, les classes populars van engreixar el xenòfob Jean Maria Le Pen.

Tant de bo això no acabi passant. Però caldrà que l’esquerra catalana deixi d’actuar amb tanta demagògia barata.

Francesc Puigpelat