La militància, una actitud i un exemple

Ser militant d'Unitat Nacional Catalana no és com ser militant d'un altre partit o organització. No és només pagar una quota mensual i ser convocat a reunions, actes i manifestacions. No és només rebre una revista i tenir un codi per entrar al fòrum. No és només treballar pel partit i fer-lo créixer. No és només estar adscrit a una ideologia i un corrent nacionalista. Ser militant de la nostra organització és molt més que tot això, perquè ser militant del nostre partit requereix un compromís que va més enllà.

Així doncs, què se n'espera, d'un militant nostre? Un militant nostre ha de tenir una actitud recta i honesta davant la societat que l'envolta. Un patriota que militi entre nosaltres no pot ser vist per la gent com un element conflictiu o generador de problemes. Ni tan sols pot ser vist com una persona egoista i tancada. Al contrari, un militant d'UNCat ha d'estar al servei de la comunitat en el seu dia a dia i ha de ser un campió del civisme i la ciutadania. La seva actitud ha de ser recta davant la societat: per exemple, és inacceptable que un militant embruti els carrers, faci soroll a la nit o no deixi seure la gent gran o les dones embarassades quan va en transport públic. Un militant d'UNCat salta quan veu una agressió i mai mira en una altra direcció. Un militant nostre se la juga per la comunitat, no diu mai que no i sempre dóna un cop de mà quan se'l necessita. Un militant d'UNCat està, en majúscules, al servei del seu país.

Estar al servei del país vol dir que està al servei de la llengua i la cultura catalanes. Un militant nostre no compra premsa en espanyol, no escolta ràdios en castellà i només mira programes de televisió en castellà si no té alternativa. Un militant nostre sap quins llibres llegir i quina música escoltar. Un militant nostre tria un cinema on facin la pel.lícula que vol en català, encara que el cinema estigui més lluny de casa seva. Un militant nostre demana la carta en català i, si no la tenen, posa una denúncia a l'Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat. Un militant nostre demana productes etiquetats en català i vi i cava del país. Un militant nostre viatja pel país i gaudeix descobrint nous indrets que no coneixia. Un militant d'UNCat trepitja el país.

Però, sobretot, un militant nostre fa tot això davant dels seus amics i família, donant exemple i obrint les ments de moltes persones que no s'adonen de la situació que patim i de l'autoodi que té la societat catalana. Un militant d'UNCat parla i explica el projecte a tothom que li pregunta, fent créixer el projecte i sumant persones i voluntaris per al nacionalisme de combat.

Un militant nostre també fa una cosa molt important: no critica cap altre nacionalista català, militi on militi i faci el que faci. Un militant d'UNCat sap que no tothom comparteix els seus punts de vista, però respecta fins al final qualsevol altra persona que hagi assumit el combat contra Espanya i el considera un germà de lluita. Un militant de la nostra organització, arribat el cas, també es partiria la cara per un militant d'una altra organització independentista.

Un militant d'UNCat sap que no és el millor, però intenta millorar cada dia.

(text extret del Pàtria nº6)

Homenatge al General Josep Moragues i Mas

Aquest diumenge dia 9 de setembre, ens reunírem al peu del monument al general Josep Moragues i Mas un grapat de catalans, amb la idea de retre el just homenatge que es mereixia un dels nostres grans patriotes.

En l'acte es va llegir un text que us posaré a continuació, a on es resumia la vida del nostre general. També es va llegir un fragment de la poesia d'Àngel Guimerà “El cap d'en Josep Moragues”. I per finalitzar varem cantar tots plegats els segadors.


"Com anem fent des de ja fa uns anys, ens tornem a reunir aquí, per retre homenatge, a la figura del General Moragues.

Ell, com tantes altres persones que van donar la seva vida per la lluita de Catalunya, han restat oblidades sovint per la societat i les institucions catalanes. És per aquest motiu que ens trobem, per recordar un dels més importants defensors de la causa catalana, durant la Guerra de la Successió.

Josep Moragues i Sobrevia, més conegut com Josep Moragues i Mas, va néixer al mas Moragues de Sant Hilari Sacalm i feia de pagès propietari fins que, per diverses circumstàncies, es veié implicat en els moviments que es donaven en aquestes contrades, moviments de catalans contra tropes franceses que molt sovint envaïen i ocupaven part del territori català.

Això i el conflicte successori entre les monarquies dels Àustria i els Borbons, que divideix Europa i fa esclatar el que s’ha anomenat Guerra de Successió; contribuí a fer que prengués partit per l'arxiduc Carles (III) d'Àustria enlloc de Felip V nascut a la cort francesa al Palau de Versalles.

Moragues destacà durant tota la guerra, i ascendí en l'escalafó militar arribant a general de batalla, el grau més important de tots els combatents catalans. Fou sens dubte el millor militar d'aquella guerra, i encarnà les millors tradicions militars catalanes, tradició d'audàcia, de valentia, i d'èxit en condicions adverses i d'inferioritat numèrica.

En acabar la guerra es va retirar amb la seva família a les seves possessions de Sort, on es mantenia allunyat de la política. Al cap de poc, fou reclamat pel capità general a Barcelona, on se li confiscà la documentació i se li posà vigilància. Tement un arrest per conspiració, intentà embarcar-se cap a les Balears. I en un segon intent per deixar Barcelona, i després de ser delatats, els fugitius foren presos el 22 de març.

Moragues fou torturat, jutjat i mort el dia 27 de març de 1715; se li van retirar públicament tots els honors militars, se'l descalçà i fou vestit amb una camisa de penitent, fou arrossegat posteriorment pels carrers de Barcelona per un cavall fins arribar al patíbul, fou degollat, decapitat i esquarterat. I el seu cap, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar de Barcelona. On hi restà dotze anys!!!

300 anys després d'aquests fets seguim al peu del canó. El poble català no s'ha rendit, volem seguir l'estela de tots aquells que van lluitar per les llibertats de Catalunya, perdudes aquell fatídic 11 de setembre de 1714.

En un moment on el nostre país sembla anar a la deriva, abandonat de la mà de Déu pels seus dirigents, encara resten persones disposades a garantir la identitat i la dignitat del nostre poble.

Pel General Moragues i per tots els lluitadors morts per la defensa de Catalunya: No defallirem mai!"

Actes UNCat per la Diada Nacional (fotos, aquí)

A Catalunya manca Unitat

I amb els temps que corren, o ens fem forts, o perdrem pistonada fins a quedar desplaçats en la nostra pròpia terra. Anem a pams i parlem de Catalunya.

Un pam. Parlem de Catalunya, parlem dels catalans:
són prou conegudes les desavinences entre els catalans. La guerra civil
encara arrossega, fins i tot entre els joves, una gran divisió. Una divisió
entre catalans d'esquerres, catalans de dretes, catalans cristians, catalans
progressistes, catalans partidistes... Els dos partits catalans al poder ens
mostren dia a dia com es llencen els plats pel cap. I enmig de tots,
nosaltres, tots aquells que creiem en l'autèntica força dels catalans per a
recuperar el que ens pertoca, sota el paraigües de la democràcia. Sense
etiquetes ni partidismes; Sense estereotips ni sectarismes; Catalans i prou.

Dos pams. Parlem de Catalunya, parlem dels nouvinguts:
en els darrers anys, i com ja havia passat d'altres cops en la història del
nostre petit, però gran país, hem rebut un gran flux de nouvinguts. Un
nouvingut és una nova cultura, una nova llengua, una nova religió.
Benvinguts siguin amb totes les seves noves aportacions. Benvinguts
siguin amb tots els seus drets. I benvinguts siguin amb les seves ganes
d'esdevenir catalans, tot mostrant indicis d'integració. Benvinguts siguin
complint amb els deures que reclama la terra que els acull. La realitat
però, és ben diferent; queda molta feina per fer i no tenim eines per
a fer arribar el nostre missatge. Cal posar fil a l'agulla.

Tres pams. Parlem de Catalunya, parlem dels colons:
podem parlar clar i no perdre el seny. I així es com parlem nosaltres. A
Catalunya hi ha colònies espanyoles on parlar el català és quasi una utopia.
Et sembla fort? Doncs és perquè és fort. Però no per ser fort deixa de ser
real. I com que és real cal denunciar-ho sense por. A aquestes colònies no
cal posar-hi noms. Tots les coneixem. En aquestes colònies hi viu gent molt
catalana, potser no de paraula, no de llengua, però sí de sentiment. Però en
aquestes colònies també hi viuen, i en són majoria, molts catalanòfobs. Gent
que no ha paït abandonar les seves terres i encara menys que en arribar a
Catalunya els convidin a integrar-se. Aquests no volen ser catalans.

Quatre pams. Parlem de Catalunya, parlem del futur:
Ja tenim quatre pams. Quatre pams de quatre barres. De cada barra en
tenim un pam, d'unes barres, que temps ençà en feien quatre. M'explico?
La nostra feina és assolir de nou els quatre pams, per a tenir de nou quatre
barres ben bones, ben certes, ben riques i ben plenes. De moment tenim un
pam de la barra esquerra, un pam de la barra dreta i un pam per cada barra
central. Anem a pams, creixem a pams, i et necessitem a tu i a molts d'altres
per assolir els quatre pams de cada barra. Ajuda'ns a omplir la que més
t'estimis: les del centre, la de l'esquerra o la de la dreta. Ara bé, el creixement
d'una no pot impedir el desenvolupament de l'altra. Cal ser rigorosos i
disciplinats per mantenir l'equilibri. És un procés difícil, complicat, quasi be
impossible. Ho sabem, però possiblement és l'únic camí que ens queda.

Hi jugues?