Fes-te voluntari!!

Descripció programa

L'objectiu del programa "Voluntariat per la llengua" és facilitar a totes les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo que el puguin practicar en un context real i relaxat. Aquest programa promou el voluntariat lingüístic, de manera que persones que parlen habitualment català destinen una part del seu temps a conversar amb persones interessades a agafar fluïdesa, perdre la vergonya i poder-lo parlar d’una manera natural.

Compromís i durada

El mínim compromís que es demana és una participació de 10 hores: 1 hora a la setmana, durant 10 setmanes.
A partir de la inscripció de les persones al programa, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats.
Totes les persones que participen en el programa ho fan d’una manera desinteressada.

Qui pot ser voluntari o voluntària?

Totes les persones majors d’edat que parlin català habitualment. No es demana cap titulació, només que disposin d’una hora a la setmana per conversar en català amb la persona assignada, per tal que aquesta pugui practicar-lo d’una manera distesa tot parlant de temes quotidians.
Si voleu participar en el programa us heu de donar d’alta i emplenar el formulari que trobareu aquí.

Qui pot ser aprenent o aprenenta?

Totes les persones majors d’edat que ja tenen un mínim coneixement del català, que ja el parlen encara que sigui amb dificultats i que volen agafar fluïdesa, perdre la vergonya i incorporar-lo d’una manera natural a les activitats quotidianes, laborals o de relació social.
Si voleu participar en el programa us heu de donar d’alta i emplenar el formulari que trobareu aquí.
Si encara no parleu català i el voleu aprendre, la Generalitat organitza cursos gratuïts a tot el territori català. Podeu demanar informació al Consorci per a la Normalització Lingüística o al telèfon 93 272 31 00.

Procés d'inscripció

Un cop feta la inscripció, quan rebeu la comunicació de la teva alta com a voluntari, voluntària o aprenent, aprenenta també rebreu el nom d'usuari i la teva contrasenya per accedir a les vostres dades.

Per a més informació:

Departament de la Vicepresidència
Secretaria de Política Lingüística
Passatge de la Banca, 1-3
08002 Barcelona (Barcelonès)
Telèfon 93 567 10 00. Fax 93 567 10 01
Adreça electrònica: voluntariat@voluntariatperlallengua.cat

2.000.000 d'independentistes

L’independentisme català ha quedat definitivament normalitzat com un sentiment compartit per una bona part dels catalans, fins a dos milions de persones, segons un estudi elaborat pel Cercle d’Estudis Sobiranistes basat en 21 enquestes realitzades entre 1991 i 2008 per diversos estaments públics i privats.

La foto fixa d’aquest sentiment independentista, en les xifres que ahir va donar a conèixer el seu autor, l’investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Marc Belzunces, quantifica un 35% de partidaris i un 45% de contraris de la separació amb Espanya. Sempre segons aquestes dades, en un hipotètic referèndum per a la independència, la clau estaria en mans d’un 20% d’enquestats que s’han mostrat indecisos a la proposta. En xifres absolutes, dos milions de catalans s’han declarat independentistes en aquestes enquestes ara comparades, mentre que 2,7 milions han opinat just el contrari; un milió de catalans o bé no contesten o no es posicionen.

Més enllà del clixé
El perfil majoritari del català independentista no ofereix grans novetats respecte del clixé habitual: una persona que viu en un municipi de menys de 10.000 habitants, amb estudis universitaris, simpatitzant políticament de CiU o d’ERC i consumidor de premsa i de televisió en català. En qualsevol cas, aquest clixé es difumina més enllà d’aquestes característiques bàsiques, només tenint en compte els sufragis sumats pels nacionalistes i pels republicans en les últimes eleccions al Parlament del 2006. En aquells comicis, CiU i ERC, en tant que partits que concentrarien el simpatitzant independentista, van aconseguir 935.756 i 416.355 vots, respectivament. Hi ha, doncs, almenys mig milió llarg d’independentistes que o bé no van votar o bé van preferir altres opcions polítiques no sobiranistes, però que en un referèndum triarien la independència.

Una dada també rellevant de l’estudi, que ahir es va presentar amb el suport del president del Cercle d’Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, i la diputada del Partit Quebequès Lisette Lapointe, és el posicionament de la vella i de la nova immigració respecte de la independència: les persones nascudes a l’Estat espanyol es pronuncien en un 68% en contra de la separació, però aquest percentatge es corregeix notablement entre els catalans que han nascut a la resta del món (29,2% a favor i 36,9% en contra). En aquest últim grup, per zones geogràfiques, la nova immigració provinent de l’Europa de l’Est és la més sensible al cas català (31,7% a favor i 25% en contra), mentre que els ciutadans provinents de l’Amèrica Llatina són els més reticents (29,7% a favor i 44,8% en contra).

L’efecte del progenitor
L’estudi de l’investigador del CSIC conté encara un apartat de dades addicionals, treballades a partir de les 17 enquestes que aporta l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), que detalla encara més les conclusions dels quadres generals amb un resultat gairebé d’empat entre independentistes i unionistes de pare o mare nascut fora de Catalunya (40% sí i 44,4% no). També en aquesta addenda hi ha un gràfic que revela que els homes són lleugerament més independentistes que les dones (35,3% i 32,9%).

Per acabar el treball comparatiu, les dades de l’ICPS permeten concloure també que la independència també va per barris de Barcelona i que només a Gràcia triomfa aquesta opció (44,4% a favor i 41,2% en contra). La Barcelona més unionista es troba a Nou Barris (25,3% a favor i 56,5% en contra) i Sarrià-Sant Gervasi (31,4% a favor i 53,5% en contra).

Font: Avui.cat

Suport social a la Independència de Catalunya (1991 - 2008). Comunicat del CES

Estudi d'en Marc Belzunces (pdf)

Pàtria número 8

Comunicat d'UNCat sobre les agressions

Davant els fets violents esdevinguts durant la Diada Nacional, UNCat vol deixar clars els punts següents:

1. Un grup de joves militants del partit, que miraven les manifestacions des de la Ronda de Sant Pere, van ser agredits sense cap provocació prèvia per part seva, per dotzenes de participants en la primera manifestació. Aquesta manifestació aplegava tota mena de grups, des de l'esquerra independentista revolucionària al Black Block, format per persones de tendència anarquista.

2. Un dels joves de partit va rebre una forta ferida al cap, mentre que altres persones, entre elles un militant de 64 anys, van ser agredits amb covardia i acarnissament per part dels agressors, que van utilitzar pals i ampolles contra les seves víctimes. Ahir a la nit, després de rebre assistència mèdica hospitalària, els militants agredits van posar denúncies davant dels Mossos d'Esquadra. Per altra part s'estan analitzant les imatges rebudes per nombrosos assistents per poder identificar els agressors.

3. UNCat vol denunciar la inacció i la passivitat dels Mossos d'Esquadra, que tot i les trucades realitzades al 088 i els requeriments en persona a diverses dotacions de la Brigada Mòbil estacionades a pocs metres de l'agressió, no van actuar en cap moment. L'atac feixista es va perllongar per espai de prop de vint minuts i va ser vist per centenars de persones que gaudien de la Diada Nacional. L'actuació de la nostra policia va ser lamentable i gens professional.

4. Finalment, volem expressar públicament per enèsima vegada que UNCat no és una organització d'extrema dreta. Es tracta d'una organització política independentista unitària, és a dir, que prioritza la unitat política catalana per assolir la independència per damunt de les ideologies i els posicionaments.

Secretariat Nacional d'Unitat Nacional Catalana. 12 de setembre de 2008

Per a més informació: correu@unitat.org