
Les úniques previsions del document aprovat són que l’any 2009 l’Estat aporta 5.000 milions € a les Comunitats Autònomes a repartir segons la població i el seu creixement, que s’incrementen l’any 2010 en 1.200 milions € per les persones dependents i uns altres 1.200 milions € per població, però que no es pagaran fins l’any 2012. A més, l’Estat aportarà cada any la quantitat que li plagui a tota una sèrie de fons, alguns dels quals exclouen Catalunya com a receptora però mai com a pagadora. L’Estat es queda per a ell, de la recaptació a Catalunya, el 100% de l’Impost de Societats, el 50% d’IRPF i IVA, i el 42% dels impostos especials. La Generalitat ha de rebre el restant i els Impostos de Successions i ITP, però de tot això només es queda la quarta part, perquè el 75% l’ha d’aportar al conjunt de Comunitats Autònomes per distribuir-se en funció de la població segons trams d’edat. Cal recordar que la mitjana dels darrers 20 anys és que som el 16’5% de la població de l’Estat però paguem el 24% dels impostos, i aquest sistema de finançament ens obliga a aportar en funció dels impostos que paguem i a rebre en funció de la població que som: el negoci de les cabres. Per acabar-ho d’arrodonir, l’aportació de l’Estat només es farà si resulta compatible amb l’exigència de mantenir el dèficit estatal en nivells acceptables, segons consideri el govern espanyol i la Unió Europea; i els recursos percebuts s’han de destinar per la Generalitat a reduir el propi dèficit.
En conclusió, és impossible saber si els impostos que paguem els catalans i les nostres empreses aniran a parar més o menys a la Generalitat o a fora de Catalunya, si la Generalitat rebrà més o menys diners amb el nou sistema que els que rebia fins ara, i quants. Tot depèn, ara com ara, d’un acte de fe: si vostès es creuen que Zapatero complirà allò que Montilla, Castells, Puigcercós i Saura diuen que els hi ha dit, la Generalitat rebrà l’any 2012 el 80% del dèficit que la pròpia Generalitat va tenir l’any 2008. És fàcil comprovar-ho: vagin els proveïdors a cobrar factures pendents, els malats a ser atesos, els dependents a rebre les ajudes, les escoles i universitats a reclamar despeses ajornades. Si els governants espanyols i catalans no ens enganyen ni s’enganyen, no hi haurà problema: tot seguit n’obtindrà tothom satisfacció i diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada