
Espanya no tolera la diferència: la història ho demostra. És un país construït sobre l'exclusió. Tot allò que no segueix el patró ha estat perseguit, injuriat, exiliat, expulsat, torturat, silenciat. Catalunya és una nosa allà al costat, un petit país que té la dèria, precisament, de no voler ser espanyola. La resta és llegenda urbana: que Catalunya va fer la seva fortuna a base d'explotar els espanyols, primer com a mercat captiu i després en la persona del milió llarg d'emigrants que van venir buscant un futur i una oportunitat (que, per cert, hi van trobar). Aquesta llegenda encara perdura, però en el fons hi ha la diferència: entestar-se a parlar una altra llengua, dir-se nació, tenir una cultura i un orgull propis.
Impossible que, sent l'encarnació de l'espanyolitat, el Tribunal Constitucional deixi passar aquests tres detalls de l'Estatut de Catalunya. La resta la farà Solbes, amb el somrís dels barons del PSOE que s'han engreixat, s'engreixen i s'engreixaran amb diners catalans. D'un Estatut que ja ha estat repolit ens en tornaran pelleringues. Que se les quedin, no?
Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952). Periodista i escriptora catalana
Article publicat al diari AVUI (06/08/2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada